excursions guilleries

Les Guilleries - Savassona

para generar tu propio mapa

Mostrando en el mapa los 21 geopuntos asociados.

Descubriendo el Massís de les Guilleries

El macizo de Las Guillerías , denominado en catalán massís de les Guilleries , es una sierra situada entre las provincias de Barcelona (comarca de Osona ) y Girona (comarca de La Selva ). A nivel geológico, se encuentra en la confluencia de las cordilleras Transversal y Prelitoral catalanas.

La zona más occidental está protegida de una manera más activa, dentro del espacio natural de Guilleries-Savassona . La franja norte, toca con los riscos de Tavertet , para tener continuación con el altiplano y sierras de sierra de Collsacabra .

Libros, mapas y guías excursionistas sobre la zona

Paseos y excursiones.

Esta guía de la editorial Farrell te propone rutas fáciles destinadas a todos los públicos, con el fin de conocer la riqueza natural y patrimonial de Les Guilleries .

Más información

Itinerarios románicos

Una guía de itinerarios para conocer el patrimonio histórico y cultural de estos dos espacios naturales, especialmente centrado en el estilo románico.

Excursiones a pie

15 rutas para realizar caminando en torno a este espacio natural, incluyendo mapas y fotografías a color.

Lugares de interés

El municipio de Sant Hilari Sacalm es considerado la capital de esta comarca natural y dentro de su territorio se sitúa el techo del macizo, Sant Miquel de Solterra . Se trata de una cima con vistas muy interesantes y a donde podrás llegar partiendo desde la propia localidad.

Un poco más al norte, podrás localizar el santuario de la Mare de Déu del Coll , con una ruta muy recomendable desde el pueblo medieval de Osor . Además, podrás extenderla ascendiendo hasta la cima del Sant Benet , sumando así un punto a tus 100 cims .

Siguiendo al norte, las riberas del pantano de Susqueda te pueden ofrecer estupendas caminatas, siguiendo con la tendencia acantilada del entorno entre espesos bosques. El pequeño pueblo de Sant Martí Sacalm y el santuario del Far , son dos excelentes referentes en la parte más septentrional.

Por otro lado, siguiendo hacia el oeste por el río Ter , podrás ubicar el pantano de Sau . En épocas con poca agua se puede ver el campanario de una antigua iglesia, así como el pueblo que se desalojó para construir el embalse. El club naútico es un buen rincón para contemplar estas ruinas, así como para observar los muros acantilados que rodean este límite norte del espacio protegido. También es un punto de partida interesante para varias excursiones. Por ejemplo, al fantástico y conocido mirador del Morro de l'Abella , en la riera del Noguer , o el más escondido Puig de la Força .

Al sur del río, el pueblo de Tavèrnoles puede ser punto de comienzo de varias excursiones. Por un lado, puedes llegar hasta el castillo de Savassona . Allí, puedes plantearte una ruta más larga llegando hasta el monasterio de Sant Pere de Casserres , en la alargada península en la que finaliza la carreterra BV-5213 . Como alternativa, puedes marchar hacia el este, hacia los acantilados de Vilanova de Sau . Éstos, también puedes coronarlos comenzando tu ruta en esta última población, por ejemplo siguiendo las marcas rojiblancas del GR.

Excursionismo en Les Guilleries

El sendero de gran recorrido GR-2 atraviesa la sierra de las Guillerías desde el sur, contando con un par de variantes tras llegar a la masía de La Riba . El GR-210 se inicia justo en esa presa, recorriendo la vertiente sur para salir de Les Guilleries por el pueblo de Roda de Ter .

Por otro lado, la ruta de Serrallonga - GR 178 te ofrece un magnífico recorrido por este complejo de bosques, con hasta dos variantes para explorar en profundidad estas tierras de antiguos bandoleros.

Y, siguiendo otro sendero GR, el camino del norte o del Canigó , cruzaremos la sierra de sur a norte, entrando por el pueblo de Arbúcies tras dejar el Montseny .

¿Publicas en redes sociales?

Excursió al castell de Sant Llorenç del Munt

Espai Natural Guilleries Savassona

* Sortides i tallers del Grup de Recerca Botànica

Excursió al castell de Sant Llorenç del Munt

      Ruta de senderisme a les Guilleries que ens permetrà conèixer el castell de Sant Llorenç del Munt i gaudir d’excepcionals vistes. Durant l’itinerari descobrirem el paisatge boscós de les Guilleries, el passat geològic d’aquest territori i la història de l’antic monestir de Sant Llorenç. El recorregut és circular i carener, amb molt bones vistes de la Plana de Vic i els bonics paisatges de les  Guilleries i el Montseny.

     El massís de les Guilleries es troba a cavall entre la Serralada Transversal i la Serralada Prelitoral i engloba part de les comarques d’Osona i la Selva. És un massís de morfologia complexa,  poblat per boscos de caràcter mediterrani dominats per l’alzinar muntanyenc. El formen els municipis de Sant Hilari Sacalm, Espinelves, Vilanova de Sau, Sant Sadurní d’Osormort, Viladrau, Osor i Susqueda.  

     L’Espai Natural Guilleries-Savassona es troba en una situació privilegiada a mig camí entre la regió mediterrània i l’eurosiberiana. És un dels espais naturals protegits de la Diputació de Barcelona i està situat al sud-est de la comarca d’Osona, limitant amb la plana de Vic, el Collsacabra i les Guilleries. En formen part els municipis de Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Tavèrnoles, Vilanova de Sau i Sant Sadurní d'Osormort.

Punts d'interès de la ruta:

La història del  castell de Sant Llorenç del Munt

Les  espectaculars vistes  durant la ruta

El  bosc mediterrani

La història geològica dels cingles de Romegats

Dades pràctiques

Distància: 8,5km

Desnivell: +/- 300m

Altitud màxima: 834m

Altitud mínima: 658m

Temps efectiu caminant: 2:45h

Durada prevista: mig dia

Exigència física: Moderada.  Itinerari adequat per persones acostumades a fer caminades de mig dia amb desnivell.

Dificultat tècnica: itinerari per camins i corriols amb trams aeris on cal parar atenció. No apta per persones amb por a les altures.

Hora i punt de trobada: 9:30h pàrquing a prop de la Llar d'Infants Municipal Patuleia, a la sortida de Sant Julià de Vilatorta en direcció Sant Sadurní d’Osormort per la BV-5201.

Hora i punt de finalització: 13:30h  a l'inici de la ruta

Època: tardor, hivern i primavera

Es recomana portar quelcom per picar i aigua .

Es recomana dur bastons de trekking i botes de trekking de mitja canya o vambes amb bona adherència.

Cal dur la vestimenta adequada per l'època de l'any i l'activitat a realitzar: consulteu l'apartat "Equipament, roba i calçat" de "Preguntes freqüents" .

Sempre s’ha de portar motxilla , que ha de ser còmoda i d’una capacitat aproximada de 15-20l. per activitats de muntanya d'un dia.

És recomanable portar la càmera de fotos o mòbil amb l'aplicació iNaturalist , llibreta de camp i llapis.

Accés al punt d’Inici:  amb cotxe particular fins al punt d’inici (10 min)

Número de participants: grups reduïts (mínim 4)

20€ (inclou IVA i assegurança d’accidents)

Inscripcions:

AQUÍ ,  o per telèfon o WhatsApp al 628911619 o email: [email protected]

Cal reservar amb la màxima antelació per tal de garantir la disponibilitat de plaça

Cal inscriure's i omplir el contracte de serveis  que se us enviarà posteriorment per email abans del dia de la sortida.  

*LA INSCRIPCIÓ SERÀ EFECTIVA DESPRÉS D'HAVER REBUT EL COMPROVANT DE PAGAMENT via WhatsApp o email .

Més informació:

"Preguntes freqüents"  

"Dificultat de les rutes"

Allotjament a prop:

Mas Albereda, Sant Julià de Vilatorta

Parador de Turisme de Sau, Roda de Ter (Osona)

Restaurant Ca la Manyana, Sant Julià de Vilatorta

Restaurant Cafeteria iMés, Sant Julià de Vilatorta

Potser també t'interessa:

Grup de Recerca Botànica

Pròximes rutes

Excursions entre setmana

Perfil altitudinal de la ruta

L’Albert és un noi alegre i simpàtic. Va néixer a Badalona i viu a Sant Hilari Sacalm. 

Des de sempre li han agradat els animals i la natura. És aficionat al món eqüestre. Ara ha decidit emprendre aquesta aventura i organitzar excursions i rutes amb carruatge per les Guilleries (o més enllà). 

El Carro Guillat és un projecte bonic que promou el turisme sostenible. Gaudir dels animals, la natura, bon beure i bon menjar. L’activitat principal consisteix en fer rutes en carruatge per les Guilleries (i molt més). Relacionar-se amb el cavall i amb el territori de manera propera per gaudir amb tots els sentits. 

Rutes amb carruatges, poden ser passejades de 15 minuts, rutes de 60 minuts o excursions de 2 hores. També es pot incloure cistella de productes Km0 (embotit, formatge, fruita, vi…) per fer un mos a mig recorregut.

També podem realitzar rutes per ocasions especials, portar nuvis al casament, participar a festes de Tres Tombs, Festes Majors… i molt més!

Podem realitzar qualsevol passejada, ruta, excursió o activitat sota comanda. Contacta’ns per a fer pressupost a mida.

Lorem ipsum dolor sit amet, aditpisicing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad mini veniam. quis nostrud exercitation ullamco.

Lorem ipsum dolor sit ametcon sectetur adipisicing elit, sed doiusmod tempor incidi labore et dolore.

En Yupi és un cavall simpàtic i juganer. Va néixer el dia 25 de maig de l’any 2008. De raça pirinenc català i de capa alatzana, crinera i cua rosses.  Va viure a Besalú fins que va venir a Sant Hilari Sacalm.  Li agraden les pastanagues. I li encanten les dutxes fresques a l’estiu. 

Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipisicing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua. Ut enim ad minim veniam, quis nostrud nisi ut aliquip ex ea commodo consequat. Duis aute irure dolor in reprehenderit in voluptate.

Albert i Yupi una parella interessant. Vam anar a la Font d’en Gurb i allà vam berenar pà amb tomàquet i embotit. Tots els detalls ben pensats. Una estona agradable i un paisatge molt maco.

Una activitat diferent. Vam anar un cap de setmana a un hotel a Sant Hilari i ens van donar el contacte del Carro Guillat. Vivim a Barcelona i la veritat que ens ho vam passar molt bé i vam riure una estona, era la primera vegada que pujavem en un carruatge.

Un petit recull del Carro Guillat fet per @soniamartinfer

Per a més informació escriu-nos i respondrem tant aviat com ens sigui possible.

• Resum de privacitat
• Cookies estrictament necessàries
• Cookies de tercers
• Política de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per crear una millor experiència d'usuari. La informació de les cookies s’emmagatzemarà al vostre navegador i realitzarà funcions tal com reconeix quan el vostre lloc web us ajudarà al nostre equip a compilar les seccions dels usuaris de la web més interessades i útils.

Les cookies requereixen estrictament que activeu sempre amb el propòsit de protegir les vostres preferències de cookies.

Si aquesta cookie està desactivada, no podem protegir les vostres preferències. Això significa que quan visiteu aquest lloc web, heu d’habilitar o desactivar les cookies noves.

Aquest web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima tal com el nombre de visitants de el lloc, o les pàgines més populars. Deixar aquesta galeta activa ens permet millorar la nostra web.

Especifiqueu les cookies estrictament necessàries per mantenir les vostres preferències.

Més informació sobre la nostra política de cookies

Fitxa tècnica, fotos i explicació de les caminades que vaig fent... amb més o menys sentit de l'humor, segons la inspiració del dia.

Les Guilleries estan situades al vèrtex entre la Serralada Prelitoral i la Serralada Transversal, formant part alhora de les dues serralades. A cavall de les comarques d’Osona i la Selva, la seva orografia és molt complexa, tot i que, en general, els seus relleus són arrodonits, amb paisatges variats i recoberts de boscos que, principalment, tenen un caràcter mediterrani (alzinars, suredes o pinedes, entre altres, quan no han estat substituïts per conreus forestals).

Boscos que encara m’amaguen moltes sorpreses per descobrir... i, ben bé, al costat de casa.

PUIGCASTELLET

Folgueroles (02/05/2021)

5.8 Km (circular)

Desnivell: ± 180 m

Durada: 3 h

L'ENCLUSA I EL CASTELL

Taradell (10 i 11/03/2010)

Desnivell: ± 148 i 65 m

ST. MIQUEL DE LES FORMIGUES

Sant Hilari (18/08/2018)

8 Km (anar i tornar) / Desnivell/

Desnivell: ± 304 m

Durada: 1 h 45'

AVETOSES D'ESPINELVES

Espinelves (17/01/2010)

8 Km (circular)

Desnivell: ± 300 m

Durada: 2 h 45'

BAUMA DELS TRABUCAIRES

Taradell (10/03/2013)

5.5 Km (circular)

Desnivell: ± 200 m

Durada: 2 h 30'

CASTELL D'EN BOIX

Taradell (04/05/2013)

5.7 Km (anar i tornar)

Desnivell: 5.7 Km (anar i tornar)

Durada: 2 h

ELS MUNTS - SANT PERE

Vilanova (08/12/2013)

14.1 Km (travessa)

Desnivell: + 300/-500

Durada: 4 h

Tavèrnoles (15/02/2014)

6.4 Km (circular)

Osor (17/01/2015)

11.3 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 850 m

Durada:/ 5 h

VOLTA AL MONT

Amer (20/02/2016)

18.1 Km (circular) / Desnivell /

Desnivell: ± 750 m

Durada: 6 h

Sant Sadurní (14/06/2016)

13.2 Km (circular)

Desnivell: ± 640 m

Durada: 5 h

PUIG DEL FAR

Vilanova de Sau (09/10/2016)

9.1 Km (circular) / Desnivell/

Desnivell: ± 350 m

CASTELL DE FARNERS

Santa Coloma de Farners (20/02/2011)

8.5 Km (circular)

Desnivell: 310 m

SOT DE PENJACANS

Santa Coloma (15/03/2015)

4.2 Km (circular)

Riudarenes (27/01/2019)

11.8 Km (anar i tornar)

Desnivell: ± 500 m

ESPINELVES - VILADRAU

Espinelves i Viladrau (23/03/2019)

11.7 Km (anar i tornar)

Desnivell: 330 m

SALT DE LA MINYONA

Vilanova de Sau (12/05/2019)

6.3 Km (circular)

Desnivell: 370 m

PR-C 42 TARADELL

Taradell (16/05/2020)

15.8 Km (circular)

Desnivell: 430 m

Durada: 4 h 30'

PONT DE MALAFOGASSA (SL-C 121)

Vilanova de Sau (14/06/2020)

6.1 Km (anar i tornar)

Desnivell: 140 m

CUINES D'EN ROCAGUINARDA

Taradell (05/12/2020)

8.6 Km (circular)

Desnivell: 290 m

Durada: 3 h 30'

SANT LLORENÇ DEL MUNT

Sant Julià de Vilatorta (17/01/2021)

7.6 Km (anaar i tornar)

Desnivell: 250 m

ITINERARI DEL PUIGSEC

Sant Julià de Vilatorta (30/01/2021)

Desnivell: 95 m

AL VOLTANT DEL PASTERAL

El Pasteral (24/04/2022)

13.8 Km (circular)

Desnivell: 750 m

ROQUES DEL REI

Sant Miquel de Cladells (25/11/2023)

8.1 Km (circular)

Desnivell: 390 m

Roques del Rei

Ruta curta, fàcil i bonica. Tot caminant per suredes i castanyers arribarem al cim de les Roques del Rei (100 Cims), amb magnífiques vistes a les Guilleries i el Montseny.

SUREDES I CASTANYERS

La tornada la fem pel mateix camí, ara amb més sol.

FITXA TÈCNICA

Data: 25-11-2023

Kilòmetres: 8.1

Desnivell: ± 390 m.

Durada: 2 h 45' (amb parades).

Circular: sí. Inici al monestir de Sant Salvi de Cladells.

Dificultat: baixa.

Ben senyalitzada amb marques vermelles (i el tram final conjuntament amb unes altres de blanques). Només cal seguir-les. Tot i això, com en qualsevol caminada, però, sempre és recomanable portar mapa i/o TRACK wikiloc .

Sortim de l’aparcament de Sant Salvi reculant per la pista per on hi haurem arribat. Al cap de pocs metres ens desviem a la dreta per una pista amb marques vermelles (són visibles a totes les cruïlles). Només cal seguir-les. La tornada és fa pel mateix camí (al track hi ha una petita drecera).

Al voltant del Pasteral

Ruta una mica trencacames, però bonica i molt completa. Pel camí tindrem bones vistes des de diferents miradors, passarem per unes coves (tancades), un dolmen, unes pedreres, una fotogènica font, un salt d’aigua i una antiga canal, a banda de diferents tipus de boscos.

TRENCACAMES

Finalment, baixo per la Canal Vella del Pasteral, tot deixant a un costat un llarg túnel, on només entro uns metres, i travessant-ne un altre de molt curt, per anar baixant mica en mica cap el Pasteral. La ruta és una mica trencacames, amb força desnivell i com que miro de no encantar-me massa per que no acabar molt tard, el final se’m fa una mica llarg pel cansament.

Fitxa Tècnica

Data: 24/04/2022

Kilòmetres: 13.8 (anar i tornar)

Desnivell ± 750 m

Durada: 4 h 30' (amb parades).

Circular: Si, inici a l'estació vella del Pasteral.

No tota, però una part senyalitzada amb pals indicadors i diferents marques. Cal ressenya (la de sota és parcial) i/o mapa i/o TRACK Wikiloc .

Sortim de l’estació vella del Pasteral, seguint el pal indicador a les coves del Pasteral. Ull! A la primera bifurcació de pistes cal seguir la de la dreta. Quan fa un revolt tancat a la dreta cal deixar-la i seguir recte, i tot seguit girar a la dreta fins arribar a les coves.

Un cop a les coves prenem el sender que s’enfila i comencem a seguir el SL-C 9 “Pedreres de la Cellera” (marques blanques i verdes). Ben senyalitzat. No val massa la pena, però si volem, tal i com vaig fer jo i surt al track, ens podem desviar a la dreta per pujar a la muntanya de Canet (amb les restes d’un poblat ibèric). El dolmen de Colldegria quedà a 25 metres del camí, però està ben senyalitzat.

Una mica més enllà el SL s’ajunta amb el camí al cim de Puigdefrou. Al cap de poc deixarem les marques del SL i comencem a seguir els pals indicadors i les marques blaves fins a la font del Bassi.

A partir de la font el camí pot ser perdedor, pel que la resta de caminada s’ha de fer amb l’ajuda del track.

Itinerari del Puigsec

Itinerari planer i agradable. Passarem per una font i un parell de basses, descobrint formes tradicionals de captació i emmagatzematge de l'aigua.

Tot seguit baixem entre boscos fins arribar una altra vegada a la plana, des d’on s’obren les vistes a Sant Julià i les muntanyes properes, també al mas Puigsec i l’ermita de sant Ponç, dalt del turó per on hem passat.

Abans d’acabar la ruta, passem per la bassa del Brudon. Construïda amb pedra seca, bona mostra de l’enginyeria del passat, recentment es va impermeabilitzar per preservar-la i amb l'objectiu de recuperar aquest punt d'aigua per a la fauna.

Data: 30/01/2021

Kilòmetres: 5.5

Desnivell: ± 95 m.

Durada: 2 h (amb parades).

Circular: sí.

Inici: Parc de les 7 Fonts de Sant Julià.

Ben senyalitzada, només cal seguir els pals indicadors i les marques taronges de l'itinerari (ruta del P.N. Guilleries-Savassona). Tot i això, com en qualsevol caminada, sempre és recomanable portar mapa i/o TRACK Wikiloc .

Sant Llorenç del Munt

Pels boscos de les Guilleries arribarem al bonic castell/monestir de Sant Llorenç del Munt, d’origen medieval, tot i que restaurat al segle passat.

FENT EL QUE ENS DEIXEN

Una mica abans d’arribar-hi hi ha un mirador des d’on es pot veure bé, que també té bones vistes a les Guilleries i la Plana.

Un cop vist, tornem pel mateix camí, a temps de dinar a casa.

Data: 17/01/2021

Kilòmetres: 7.6

Desnivell: ± 250 m.

Durada: 3 h (amb parades).

Circular: no.

Inici: al Parc de les 7 Fonts de Sant Julià.

Ben senyalitzada, només cal seguir els pals indicadors i les marques blanques i vermelles del GR-2 (direcció Sant Llorenç). Tot i això, com en qualsevol caminada, sempre és recomanable portar mapa i/o TRACK Wikiloc .

Ull! Ja arribant a Sant Llorenç, que ens quedarà més o menys a la vista, abans de començar l’última baixada val desviar-se a la dreta, per un corriol paral·lel al GR que porta a un mirador del castell.

Una molt bona alternativa per allargar la caminada és continuar pel GR fins al Salt de la Minyona (i/o la tornada fer-la tot passant pel poblat ibèric de Puigcastellet).

Castell d'en Boix, l'Enclusa i Cuines d'en Rocaguinarda

Caminada per alguns dels indrets més emblemàtics de Taradell. Fent aquesta ruta descobrirem el bonic castell d’en Boix, l’Enclusa (el seu punt més alt i 100 Cims), a més d’un indret de llegenda: les Cuines d’en Rocaguinarda.

REDESCOBRINT

D’aquí anem a un dels llocs on més ens fascinaven de petits: les Cuines d’en Rocaguinarda (o Cuines d’en Roca Guinart, com es coneixien abans a Taradell). És una gran bauma on, sota seu, hi ha dos grans forats (o petites coves) que s’endinsen uns pocs metres. Rep aquest nom perquè aquí s’hi refugiava el mític bandoler Perot Rocaguinarda. Sota les ordres de Carles de Vilademany, senyor de Taradell i Cap del partit dels nyerros de Vic, es va oposar al partit dels cadells, trobant refugi al nostre municipi quan era perseguit, fent-se fort a les Cuines. Dos documents diuen que es feia fonedís al bosc de Mansa, la casa que hi ha una mica més avall (informació extreta de Taradell.com).

Baixem per la carena, fem un tros de carretera, amunt i ens desviem cap a Mansa, si bé no hi acabem d’arribar. Tot seguit baixem cap al pantà i resseguim la riera de Taradell tot passant pel costat d’una petita verneda (fins que, al cap de poc, ens desviem per la pista on hem començat i arribar al cotxe).

Data: 05/12/2020

Kilòmetres: 8.6

Desnivell: ± 290 m.

Durada: 3 h 30' (amb parades).

Circular: si.

Inici: al trencant a Masgrau, a la carretera de Viladrau.

No senyalitzada. Es pot fer bé seguint aquest TRACK Wikiloc .

Del costat de la carretera continuem per la pista fins arribar a una cruïlla on prendrem la de l’esquerra (a partir d’aquí, veure a sota).

Tot i això jo recomanaria sortir del poble, seguint la ruta al castell d’en Boix que es proposa més avall (amb el track). De la plaça de les Eres baixem pel carrer Sant Sebastià fins a l’ermita de Santa Llúcia. Un cop a l’ermita girem a la dreta per sota una mena de volta, per un camí de carro. Seguim la pista fins a can Mascarell, un mas, on girarem a la dreta. Tot seguit prenem el camí que va deixant la granja a la nostra esquerra. Quan arribem a una cruïlla de pistes continuem recte (la de la dreta porta a Masgrau i la de més a l’esquerra a la carretera, on nosaltres vam començar la ruta). Seguim la pista fins a travessar una petita riera on, al cap de poc, prendrem el camí de la dreta (recte aniríem el pantà, que si seguim el track d’aquesta ruta, és per on tornarem). Seguim sempre aquest camí fins que, força més endavant, gira a la dreta, on deixarem la pista i continuarem recte per un corriol que ens quedarà davant nostre (hi ha un pal sense el cartell indicador). Al cap de poc arribarem al Castell d’en Boix (o de Taradell).

Passem el castell per sota la bauma, per agafar sender que neix davant seu (descartant la pista que marxa cap a la dreta). Poc més endavant trobarem el PR de Taradell. A partir d’aquí, per anar a l’Enclusa, tenim dues opcions (les dues igual de valides). La primera és seguir el PR cap a l’esquerra (marques grogues i blanques), veure track del PR de Taradell més avall; la segona és seguir-lo cap a la dreta, passant per sota les baumes del castell. Més endavant arribarem a una pista, que seguirem recte per prendre la de l’esquerra a la primera bifurcació (deixant el PR). Seguim sempre aquesta pista fins arribar a la carretera de Viladrau, on els camins es retroben (la travessem i seguim les marques del PR fins a l’Enclusa).

Ull! El PR no passa per l’Enclusa, va més endavant i després t’hi pots desviar. Per anar directament haurem de fer una grimpada, fàcil, que es troba just quan l’haguem passat per sota (l’Enclusa la reconeixerem fàcilment per la senyera del cim).

De l’Enclusa reculem i continuem per la carena (sense tornar al PR). De seguida trobarem una pista que anirem seguint. Farem un revolt a l’esquerra i uns 100 metres més endavant hem d’estar atents, per desviar-nos per un corriol a l’esquerra marcat amb fites (després d’uns metres i una desgrimpada molt fàcil, arribarem a les Cuines d’en Rocaguinarda).

Un cop vistes tornem a la pista, que anem seguint avall, sense deixar-la. Arribarem a la carretera de Viladrau, on anirem cap a l’esquerra fins a trobar una pista a la dreta, que prenem en direcció a Mansa. A la bifurcació abans d’arribar a la casa prenem la pista de l’esquerra, i a la bifurcació següent, el camí de la dreta (menys marcat). Seguim sempre aquest camí, tot passant pel costat del Pantà, fins arribar a la riera que hem travessat al principi, des d’on desfarem el camí.

Tot i això, com al principi de la ruta, com a coneixedor de la zona, el meu consell seria un cop a les cuines recular fins a retrobar el PR (seguint-lo cap a l’esquerra), que ens permetrà tornar al poble tot passant per l’Alzina del Pujol i l’ermita de Sant Quirze.

Pont de Malafogassa (SL-C 121)

Passeig agradable pels boscos de les Guilleries entre el bonic pont de Malafogassa i el petit poble de Vilanova de Sau.

Pel camí anirem travessant diferents tipus de boscos: avellanedes, pinedes, rouredes... més alguns torrents i rieres, alguns que porten aigua. Tot i que no fa molta calor s’agraeix una passejada per aquests ambient ombrívol.

Al final de camí arribem a Vilanova, des d’on gaudim de les vistes als seus cingles. Fem, també, una passejada per aquest petit poble, amb algun racó bonic. Aprofitem per dinar en un banc i fer-hi el got abans de tornar pel mateix camí.

Data: 14/06/2020

Kilòmetres: 6.1

Desnivell: ± 140 m.

Inici: A Vilanova de Sau (aparcament al costat de la carretera). També es pot començar al centre del poble o al pont de Malafogassa (com vam fer nosaltres).

SL (pals amb marques verdes i blanques). Ben senyalitzada, només cal seguir les marques. Tot i això sempre és aconsellable, com qualsevol caminada, portar mapa i/o TRACK Wikiloc .

PR-C 42 Taradell

PR que uneix alguns dels racons més bonics i significatius de Taradell (tot i que en alguns casos l’haurem d’abandonar uns metres per visitar-los), com són: la Font Gran, la tomba de Gasala, el castell d’en Boix, l’Enclusa (100 Cims), l’alzina del Pujol o l’ermita de Sant Quirze de Subiradells.

JO EM QUEDO A CASA

Baixem seguint el PR sense desviar-nos a les Cuines d’en Rocaguinarda, molt properes , que també deixarem per un altre dia, sabent, també, que val la pena fer-hi una ullada. Normalment ho faig per altres camins, però aquest està igual de bé i passa pel gran mas del Pujol i la seva alzina monumental.

Poc més endavant ens saltem la desviació a l’ermita romànica a Sant Quirze de Subiradells, que al quedar a un kilòmetre de casa ja hi hem anat aquests últims dies. D’aquí a la Font Gran i cap a casa... havent-nos saltant una mica els horaris, però havent conservat la salut, física i psicològica.

Data: 16/05/2020

Kilòmetres: 15.8

Desnivell: ± 430 m.

Durada: 4 h 30' (amb parades).

Inici a la Font Gran (a l'entrada del poble, venint de Vic per Santa Eugènia).

Ben senyalitzada com a PR (marques grogues i blanques), només cal seguir les marques. Tot i això, com en qualsevol caminada, sempre és recomanable portar mapa i/o TRACK Wikiloc .

Nota: val la pena desviar-se, encara que això allargui una mica la caminada, al Molí dels Sorts, al Castell, a l'Enclusa, a les Cuines d'en Rocaguinarda i a Sant Quirze (desviaments senyalitzats).

Salt de la Minyona

Caminada relativament fàcil a un dels miradors imprescindibles de la Comarca d’Osona. Des del Salt de la Minyona és dominen totes les Guilleries, el Montseny i bona part de la Plana de Vic.

MATINAL CURTA

Reculem per on hem vingut i arribem al Salt de la Minyona ja sense boires a la vista. Des d’aquest mirador les vistes a les Guilleries, el Montseny i el Collsacabra són magnífiques (un dels miradors d’Osona imprescindibles). La llegenda diu que la minyona dels Munts era molt creient i cap diumenge faltava a missa. Un dia que se li havia fet tard, quan encara estava dalt la cinglera, va sentir que tocaven les campanes de missa. Com que no volia arribar tard de cap de les maneres, va saltar cingle avall sense pensar en l'alçada que hi havia. Miraculosament no li va passar res i va poder arribar a temps. Pocs dies després, havia de tornar a baixar al poble i va pensar que, per estalviar-se temps, podia repetir el salt. Però aquesta segona vegada el miracle no es va produir i la pobra minyona hi va morir. Des de llavors l’indret va començar-se a dir el salt de la Minyona, i ningú més ha provat de tornar-hi a saltar.

Un cop aquí, la baixada per la Mina és força ràpida, i en poca estona arribem al cotxe. Amb temps per anar a dinar tranquil·lament a Cantonigrós i, tot seguit, anar a recollir el reconeixement.

Data: 12/05/2019

Kilòmetres: 6.3

Desnivell: ± 370 m.

No senyalitzada. La ressenya de sota és orientativa i és aconsellable acompanyar-la de mapa i/o TRACK Wikiloc .

Sortim de Collsarbocet (passat el túnel que hi ha a la carretera que porta a Vilanova de Sau, al cap d'1 km aproximadament, en un revolt a l'esquerra, a la dreta hi ha una pista ampla amb una esplanada per aparcar).

De Collsarbocet travessem la carretera i seguim per un corriol ample i ben fresat. Al cap de poc arribarem a una pista, que seguirem cap a la dreta. Seguim la pista uns 800 metres, per deixar-la i girar a l'esquerra per un corriol ample (pal indicador en un arbre, direcció el Camí de l'Esquei).

Ens enfilem sempre pel corriol més ample i fresat, marcat amb fites. Passarem per una canal estreta (just passada val la pena desviar-nos a esquerra i dreta on hi ha uns bons miradors a la zona).

El corriol acaba en un altre, marcat com a GR. Per allargar una mica la caminada girem a la dreta i seguim el GR fins arribar al mirador del Castell Bernat (primer de baixada i després de pujada, durant poc menys d'un Km).

Del Mirador reculem i sempre seguint el GR-2 passarem pel Salt de la Minyona. Tot seguit baixarem uns metres per una pista i ens desviem a l'esquerra per un sender. Aquest sender passa per sobre del túnel de la Mina, a la carretera, i poc després mor en una pista. En aquest punt deixem el GR i girem a l'esquerra seguint la pista.

Seguim la pista fins arribar a la carretera, que seguirem cap a la dreta (més endavant, si volem, podem deixar la carretera i seguir una pista a la dreta, fins arribar al primer corriol que hem pres al principi de la caminada).

Espinelves - Viladrau

Passeig agradable pels boscos a cavall de les Guilleries i del Montseny, entre dos pobles que val la pena visitar: Viladrau i, especialment, Espinelves.

Arribo a Espinelves just a l’hora que havíem quedat, per fer-hi una volta ràpida (ja hi he estat força vegades, i tot i així val la pena). Em trobo amb la Clara i fem la tornada plegats, seguint més o menys els mateixos camins, amb alguna petita variació, com el pas per la Font de les Delícies.

Un cop a Viladrau, també fem una mica de volta pel poble i ho aprofitem per dinar (de restaurant, que un cop de tant en tant tampoc passa res). Llavors a recollir els cotxes i cap a casa.

Data: 23/03/2019

Kilòmetres: 11.7

Desnivell: ± 330 m.

Durada: 4 h (amb parades).

Circular: no. Inici a Viladrau o Espinelves.

Senyalitzada amb pals indicadors. En algun punt potser caldria millorar una mica, però en general es segueixen bé (i en cas de dubte només cal seguir el camí principal o més ample). Com qualsevol ruta, sempre és recomanable portar mapa i/o TRACK Wikiloc ,(amb algunes petites variacions a l'anada o a la tornada, que no fan la caminada ni més maca ni més lletja).

Des de Viladrau cal anar per la GI-502 en direcció a Sant Hilari i seguir-la fins poc abans de la font de les Delícies (on trobarem un panell informatiu de la ruta). Si comencem a Espinelves cal baixar a l'entrada del poble, al costat de la GI-544, on trobarem un altre panell informatiu (per començar cal seguir la carretera en direcció Vic).

En aquesta caminada farem un petit tram de la Ruta de les 10 Ermites, tot anant de l’Argimon, amb fantàstiques vistes (i un 100 Cims), a la bella ermita romànica de Sant Pere Cercada.

Cap al migdia, ho aprofitarem per dinar, arribem a l’ermita de Sant Pere Cercada, un magnífic exemple de romànic tardà, construïda entre finals del segle XII i principis del XIII. Al seu voltant s’hi agrupen diferents habitatges, que són la transformació del que va ser un monestir agustinià del que pràcticament no en queda res (només una portalada). A la façana de l’església hi ha un element curiós: una argolla. Fa molts anys es feia servir per lligar homes i dones de mala vida, lladregots o delinqüents hi eren exposats per escarni públic, com a model de l’autoritat pública i el poder civil que ostentava l’abat del monestir. L’argolla original va ser robada els anys setanta i al seu lloc hi ha una replica fidel. Tampoc hem avançat gaire, al contrari, ara l’escarni públic es fa al Tribunal Suprem i no cal haver comès cap delicte, només tenir una ideologia determinada.

A partir d’aquí, amb l’ajuda del maps, com que anem bé de temps, improvisem una circular (també seguint alguns tracks de wikiloc), que no incloc al meu, ja que el paisatge és més o menys el mateix i ja arribant al cotxe el camí està tallat per una tanca que voltem com podem per una línia elèctrica). Si havia de ploure, en principi seria aquesta hora, però en lloc d’això el cel s’ha anat aclarint i fa un bon sol, amb algun ruixat llunyà que ens permet gaudir de l’arc de Sant Martí sense patir gens.

Data: 27/01/2019

Kilòmetres: 11.8

Desnivell: ± 500 m.

Durada: 5 h (amb parades).

Circular: no. Inici a la pista entre l'Esparra i l'Argimon. En una cruïlla de pistes a l'alçada d'un coll (hi ha lloc per aparcar a la dreta). Si volem allargar la caminada també podem començar a l'Esparra.

Senyalitzada amb pals indicadors i, parcialment, amb marques blanques. La ressenya de sota és orientativa i és aconsellable acompanyar-la de mapa i/o TRACK Wikiloc .

Sortim de la cruïlla i seguim per la pista que porta a l'Argimon (pal indicador). Al cap de poc de caminar a la dreta trobarem un sender ben fresat, marcat amb fites, que prendrem, amunt). Més endavant tornarem a sortir a la pista, que seguirem a la dreta fins a l'ermita.

A l'Argimon busquem el pal indicador cap a Sant Pere Cercada i comencem a seguir la Ruta de les 10 Ermites. Marques blanques ens portaran fins aquesta ermita.

La tornada la farem pel mateix camí. Hem trobat tracks amb rutes circulars, però passen per una pista que actualment està tallada. És possible que hi hagi altres alternatives, a banda d'esquivar la tanca com puguem, però no les coneixem.

Puig del Far

Caminada fàcil i maca, ideal per començar a descobrir l’Espai Natural de les Guilleries – Savassona. De Vilanova de Sau al Puig del Far pujarem entre boscos frondosos i, un cop al cim, gaudirem de grans vistes.

Últimament sembla que el temps esperi a empitjorar als caps de setmana. Per aquest, un altre cop núvols i alguna pluja. Passem al pla C, que no deixa de ser una excursió pendent des de fa temps, però allà on sembla que el temps serà una mica millor.

Sortim de Vilanova de Sau. Avui seguirem un Sender Local (amb alguna improvisació). De seguida ens enfilem entre boscos mixtos de pins a alzines. Bé, almenys les últimes pluges i la tardor tenen alguna avantatge: pel camí trobarem quatre rossinyols, quatre pinetells i un rovelló (en aquest últim cas, literalment).

Un cop al cap de munt dels cingles de Vilanova el camí planeja, per passar entre alguns camps i prats, i algunes basses.

A l’alçada de Santa Margarida d’Ardola, les ruïnes d’una ermita romànica del segle XI, ens tornem a enfilar una mica. Tot passant per roques amb formes curioses i balmes boniques, finalment, arribarem al cim. Des de dalt el Puig del Far les vistes a la Plana, les Guilleries, el Collsacabra i el Montseny són espectaculars.

Es tard, però com que fa una mica de vent, fresc, continuem un tros més, afegint la Roca del Migdia a la ruta (el SL no hi passa). I ara sí, ho aprofitem per dinar tot contemplant el paisatge (amb vistes semblants a les del Puig del Far). Ens deixem, però, el mirador que hi ha una mica més enllà (que hi farem, un altre dia serà).

Reculem un tros i baixem pel Grau del Cargol, tot fent un descens més directe i una mica més empedrat, pràcticament sempre entre boscos. Només cap al final, quan passem per dos grans i bells masos, passem pel costat de camps i prats amb vistes als dos punts on hem estat.

Hi ha camins més directes, però farem el Sender Local fins al final, el que ens permetrà fer una visita al bonic poble de Vilanova de Sau i la seva església (Santa Maria, d’origen romànic però amb moltes modificacions posteriors).

Data: 09/10/2016

Kilòmetres: 9.1

Desnivell: ± 350 m.

Circular: sí. Inici al carrer Guilleries, darrera l'ajuntament.

Ben senyalitzada com a SL-122 (pals indicadors i pals amb marques verdes i blanques).Tot i això, com en qualsevol caminada, sempre és recomanable portar mapa i/o  TRACK Wikiloc .

Per anar a la Roca del Migdia, afegit a la ruta, només cal que, un cop baixant del Puig en lloc de baixar pel sender del Cargol continuem per la mateixa pista, prenent en les tres bifurcacions següents la pista de la dreta (en algun cas secundària). D'aquesta manera arribarem a la vora dels penya-segats, on veurem la Roca del Migdia i el camí a seguir (si llavors continuem un tros més, uns 200 metres, trobarem un altre mirador). Un cop vist retornem on hem deixat el SL i el seguim fins al final.

Sant Andreu de Bancells

Caminada pels boscos de les Guilleries que, molt de tant en tant, deixen veure bones vistes, tot passant pel bonic Pont de Malafogasa, l’ermita de Sant Andreu de Bancells i la Castanyeda de Fogueres.

A última hora, improvisant quan em desperto, per no quedar-me sense fer res. Una de les poques que em queden guardades prop de casa, per dies així.

A les dotze començo a caminar al Pont de Malafogassa (medieval). El lloc és molt bonic i el fotografio per totes bandes. De seguida me n’adono que m’he deixat el mapa a casa... i haig d’esperar que la memòria fotogràfica em funcioni (en principi no ha de ser difícil).

La pujada és fa per una pista ample, on hauria de trobar dues dreceres. La primera, però, està embardissada. La segona la trobo bé, tot i que em guio una mica per intuïció, ja que passo per diverses bifurcacions de pistes (algun cop dubto de si vaig pel camí que toca, però al final arribo a lloc).

La pujada és els pels típics boscos de les Guilleries, principalment alzinars, que contrastarà amb els de la baixada. De tant en tant deixen entreveure bones vistes al Collsacabra, les Guilleries i el Montseny. A mitja pujada una petita sorpresa: una llisona és deixa fotografiar sense problemes.

Al cap de munt: Sant Andreu de Bancells, al costat del mas que li dona nom. Del segle XI, romànica, amb restauracions del XVII, bonica. Mig camí.

De seguida haig de començar la baixada. Trobo el camí correcte, però això només ho sabre un cop a casa. No ho veig clar ja que està molt poc fresat i és poc clar, pel que passo al pla B, per pistes i una mica més llarg. A les diferents bifurcacions que vaig trobant em vaig guiant per intuïció (i perquè l’orientació és relativament fàcil). Hi surto guanyant, passo per la castanyeda de Fogueres, mot bonica.

Com sempre, no sé perquè m’hi mato, la caminada acaba dues hores més tard del que havia calculat.

Data: 14/06/2016

Kilòmetres: 13.2 

Desnivell: ± 640 m.

Circular: sí. Inici al Pont de Malafogassa (al final del càmping el Pont).

Dificultat: baixa - mitjana (per l'orientació).

No senyalitzada. Jo la vaig fer en base a mapa. Al passar sempre per pistes és fàcil de fer amb mapa i/o  TRACK Wikiloc .

Nota: si no ens volem complicar la vida també podem anar i tornar a Sant Andreu per l'ampla pista que hi porta.

Volta al Mont

Caminada pels boscos de les Guilleries, un dels principals atractius d’aquesta caminada, conjuntament amb les vistes del castell d’Estela i les fonts (ja cap al final).

DIA ESTRANY (I TRIST).

M’he adormit, i avui no vaig sol (amb en Salvi, que ara feia dies). Avui, però, per desgràcia tinc excusa. He dormit poc, molt poc, per la mort d’una amiga, una molt bona amiga, tot i que feia temps que no ens veiem. La vida, a vegades, és molt injusta. De fet no hauria de ser aquí, però no he volgut anar a l’enterrament. En general ho evito tant com puc, tot i que sé que em pot fer quedar malament. Aquesta vegada, però, no ho hauria suportat. Sílvia, et trobarem a faltar...

Bé, en tot cas comencem a caminar més tard del que tocaria, per sort anem a prop. Faré una mica més de desnivell i de distància de l’habitual, no molta, però la veritat és que avui cansar-me una mica em ve de gust.

Fem un petit tros del Carrilet i de seguida ens enfilem entre boscos, segurament el més interessant d’aquesta caminada. Principalment roures, castanyers i avellaners a la baga (pujant i baixant), i alzines al solell (a la carena).

La primera parada és relativament aviat, a la punta de la carena. És al castell d’Estela, amb molt bones vistes a les comarques gironines. Després boscos i més boscos gairebé fins al final, amb l’única excepció de vistes al Far, just abans de tornar a baixar.

Un cop a baix, fonts i més fonts, de la que en destaca la Font Picant (el nom ve, efectivament, pel seu contingut amb gas). És bona. També una alzina monumental, la de can Femades, i una bonica ermita, la de Sant Marçal.

Data: 20/02/2016

Kilòmetres: 18.1 

Desnivell: ± 750 m.

Durada: 6 h (amb parades).

Circular: sí. Inici a la Via Verda (antiga estació, al costat del Poliesportiu).

Dificultat: mitjana (pel desnivell).

Participants: en Salvi i jo.

Molt ben senyalitzada amb marques grogues i pals indicadors. Tot i això, com qualsevol caminada, sempre és aconsellable portar una ressenya i/o mapa i/o  TRACK Wikiloc .

Sot de Penjacans

Passejada agradable pels bonics gorgs del Sot de Penjacans, sortint de l'ermita i el castell de Farners (que ja valen la pena). Es pot allargar combinant-la amb alguna de les moltes caminades que es poden fer a la zona.

A DINAR A CASA...

La intenció, avui, és ser a casa a dinar. M'adormo, una miqueta, marxo mitja hora tard. M'equivoco i tardo una mica a trobar el camí a l'ermita... mitja hora més. Comencem bé. Entre una cosa i l'altre començo a caminar a les onze.

Paso per suredes i pinedes. El dia és una mica lleig i no acaba de sortir el sol. A mitja caminada m'adono que he perdut la cartera, reculo per veure si la trobo o m'ha caigut al cotxe... al final s'havia quedat a casa (sort que puc trucar a la meva mare perquè m'ho miri). Un altre cop tranquil, havent perdut una hora més, refaig el camí.

 El primer salt d'aigua és molt bonic, tot i que l'aigua té un color gris estrany (tot i que potser només és degut a que està una mica remoguda per les últimes pluges).

El segon és ben a prop, és el gorg del Diable, i encara és més bell. Molt millor del que em pensava.

Els altres dos són una mica més avall, encara que per arribar-hi es fa una mica de volta. No són tan espectaculars, però són prou bonics i també valen la pena (es pot baixar pel riu, seguint les marques grogues, però el camí es brut i en alguns trams s'ha de grimpar).

Llavors el camí es torna a enfilar. La següent parada és al Balcó de Penjacans, amb bones vistes a la zona... tot i el seu nom, al meu parer, ben lleig.

 Tornant aprofito per pujar al castell, ben restaurat i amb bones vistes (ja hi havia estat i val pena). També per visitar la bonica ermita romànica que hi ha just a sota.

Per sort la caminada és curta i, a banda dels salts, no m'he entretingut gaire enlloc... seré a dinar a casa, encara que més tard del que comptava. Que hi farem.

Data: 15/03/2015

Kilòmetres: 4.2 (Aprox.). Es pot allargar combinant-la amb una de les nombroses rutes a la zona (com, per exemple, la del castell de Farners, més avall).

Desnivell: 300 m.

Durada: 2 h (amb parades)

Circular: si. Inici a l'ermita de Farners (Santa Coloma de Farners).

Ben senyalitzada, només cal seguir les marques vermelles i els pals indicadors. Tot i això, com qualsevol caminada, sempre és aconsellable portar una ressenya i/o mapa i/o TRACK Wikiloc .

Sense cap mena de dificultat especial, només s'ha d'estar al cas poc després de sortir, quan les marques vermelles es bifurquen a l'alçada d'una pista, on seguirem cap a la dreta.

Mare de Déu del Coll i Sant Benet

Per aquests boscos es passejava i amagava el mític Bandoler Serrallonga. Molts dels assalts de la seva banda van ser al camí ral per on passarem (de fet, en part, reconvertit en la Ruta d'en Serrallonga, GR 178). Des de la Mare de Déu del Coll i el cim de Sant Benet les vistes són impressionants.

BOIRA DES DE DALT

Avui toca una per les Guilleries, una zona que tinc una mica abandonada (en part per la dificultat de trobar ressenyes bones i recents, i en part per la dificultat d'orientar-se en un entramat de pistes que canvia sovint). En un tinc, però, un parell o tres de pendents, entre elles, aquesta.

Comencem a caminar cap a les deu a les afores d’Osor. Seguim les marques del GR 178, d’en Serrallonga. Passem per l’antic camí ral, on la banda del mític bandoler hi va fer un bon grapat dels seus assalts. També pels boscos, aquí principalment d’alzines, on s’amagava.

El camí es va enfilant, primer, fins a l’ermita de la Mare de Déu del Part, del segle XIV (més endavant, intentant recordar que deia la placa a l’entrada, no podrem evitar fer bromes per veure si era “equis! Uve! Palito!” o “equis! Palito! Uve!”).

El camí es continua enfilant, llavors, fins a la següent parada (una bona excursió només ella sola). Des de la Mare de Déu del Coll, d’origen romànic, hi ha molt bones vistes... vistes que no podem veure per culpa de la boira (només el pantà de Susqueda, a la part baixa, i les Guilleries encalitjades, a l’altra banda).

A partir d’aquí... més pujada. Ara fins al cim de Sant Benet, en total haurem fet uns vuit-cents metres de desnivell. Valdrà, però, la pena. Ho aprofitem per menjar una mica, encara que és d’hora. Les vistes queden una mica amagades per la vegetació, a la cara nord, movent-nos pel cim, però, veiem com un turó que hi ha just al costat, esta acabat de netejar de vegetació... i hi anem. Des d’aquí podem gaudir de les magnífiques vistes sense cap mena d’impediment. Cap a una banda el Montseny i les Guilleries, una mica més enllà la vall d’Osor, la plana de la Selva i les Gavarres, entre muntanyes, una mica de Plana Empordanesa. Cap a l’altra un mar de núvols espectacular que només deixen veure el Pedraforca, el Cadí i els Pirineus al fons, una mica més a prop, els cingles del Collsacabra, de Tavertet i el Far, mig amagats a la boira que vessa per les seves muntanyes i la carena que ens queda just al costat. Costa marxar.

Baixem per una altra banda gràcies al GPS d’en Salvi (i al track que hi porta carregat). Sense, ens seria gairebé impossible, ja que travessem per un munt de cruïlles i, més d’una vegada, ens hem de desviar per senders poc fresats. Sense parades, tot i que al principi amb bones vistes a la vall d’Osor, i amb dos kilòmetres afegits més que a l’anada, la tornada se’ns fa una mica llarga.

REPETIM (27-09-2020)

Aprofitant que aquest cap de setmana no tenim gaire temps i n’hem de fer un a prop ens decidim per Sant Benet, un 100 Cims que la Clara no ha fet. Farem la versió curta, des de la Mare de Déu del Coll.

El primer cop que hi vaig anar les vistes cap a alguns punts estaven ennuvolades, i les valls eren un espectacular mar de boira. Avui també està ennuvolat, però la visibilitat és excel·lent i les vistes impressionants: de l’Albera al Montsec, passant per les illes Medes, el Montgrí, el Montseny, el Moncau, Montserrat, els Rasos de Peguera, la Gallina Pelada, el Pedraforca, el Pirineu ceretà, el Puigmal, el Canigó, les Guilleries, la Plana de Vic, els cingles de Tavertet, el Far...

Data: 17/01/2015

Kilòmetres: 13.3 

Desnivell: ± 850 m.

Circular: no. Inici al Pont dels Soldats, trencant indicat cap al Santuari del Coll (passat el poble d'Osor, en direcció a Sant Hilari).

Ben senyalitzada amb pals indicadors i diferents marques. Tot i això, com qualsevol caminada, sempre és aconsellable portar mapa i/o  TRACK Wikiloc .

Fins al Santuari de la Mare de Déu del Coll només cal seguir les marques vermelles i blanques (GR-178, d'en Serrallonga). A partir del Santuari, les marques blanques i grogues (PR-C 222). La tornada millor fer-la pel mateix camí.

Nota 1: es pot partir i fer en dos dies, un d'Osor al Santuari, i l'altre del Santuari a Sant Benet (les dues valen la pena).

Nota 2. Si es vol també es pot fer circular, però és imprescindible  TRACK Wikiloc  (i hi ha algun sender desdibuixat, cruïlles dubtoses i pendents fortes).

Fàcil, curta i molt complerta: tres ermites romàniques, un castell, roques amb gravats, una font, baumes, bones vistes i rouredes.

APROFITANT LA BONANÇA

Després d’un matí recollint signatures, i en vista que les previsions del temps per demà són pèssimes (per anar a caminar), decideixo aprofitar les últimes hores de bonança primaveral i de bon temps que tindrem aquest cap de setmana. Improviso i faig una caminada prop de casa, una que tinc “pendent”, a més, des de fa temps. Curta, que la tarda encara no és massa llarga.

Començo a caminar a les tres a Tavèrnoles. Bé, de fet, gairebé només baixar del cotxe faig la primera parada. A l’església romànica de Sant Esteve, llombarda del segle X, amb alguna modificació posterior del segle XI. És bonica.

Tot seguit surto del poble. De seguida deixo enrere urbanitzacions, camps i la casa de Benarigues. Començo a pujar per la roureda que, més o menys barrejada amb pins rojos o alzines, m’acompanyarà tot el camí. A la part més baixa tinc una sorpresa inesperada: herba fetgera en flor. Aquesta planta, típica i abundant a les rouredes, és una de les primeres a florir després dels freds de l’hivern, just abans que els roures s’omplin de fulles i el bosc és converteixi en una zona ombrívola i més hostil per a la planta (una “tàctica” que també fan servir altres flors, i en altres boscos caducifolis, com les fagedes). Tinc la sensació, potser equivocada, que és dels anys que les he vist més aviat... i que potser, amb els dies que ha fet últimament, aquestes s’han “despistat” una miqueta.

Al final de la pujada, segona parada. El Dau és un bonic, enorme i espectacular bloc de gres (molt concorregut per els escaladors). A la zona n’hi ha d’altres, però segurament ben pocs, o gairebé cap, d’aquesta magnitud. Altres presenten algunes particularitats, però les deixo per passada la següent parada. Després d’una petita pujadeta més arribo a l’ermita de Sant Feliuet. Romànica, dels segles X i XI, tot i que reformada al segle XVI i restaurada fa uns anys. És bonica, a més, a la porta hi ha una “finestreta” que permet contemplar-ne a l’interior (un detall que s’agraeix i es troba a faltar molt sovint). Al seu voltant hi ha vestigis que van del neolític fins a l’edat mitjana, com cisternes, cassoletes o tombes antropomòrfiques excavades a la roca. A més, tota i l’alçada modesta en què es troba, al estar al cim d’un turó les vistes a la Plana, les Guilleries, el Montseny i el Pirineu són molt bones.

A la baixada visito les diferents “pedres” gravades que hi ha a la zona. Tot i que n’hi ha alguna més, només tres tenen bons panells explicatius. La primera és l’espectacular Pedra dels Sacrificis. La tradició popular diu que antigament s’hi feien sacrificis humans i les bruixes els seus aquelarres. L’explicació de les marques a la roca, però, sembla que serien molt més banals: serien les marques d’un antic habitatge, medieval, adossat a la roca. Una mica més avall hi ha la Pedra de les Bruixes, la que té una densitat més gran de gravats de la zona. I encara una miqueta més enllà, la Pedra de l’Home, amb un gran gravat que representa una figura humana (possiblement una dona). La seva datació és molt incerta i podria anar de l’Edat de Bronze a l’Edat Mitjana. Gràcies a la restauració que se n’ha fet són fàcils de veure i valen molt la pena.

Continuo el camí tot seguint les marques, per desviar-me un tros més endavant. A partir d’aquí, com que vaig bé de temps, improviso una mica. No porto ressenya, ni mapa, però al wikiloc he vist rutes circulars... ho provaré (i em sortirà bé). Acabo fent la volta al turó de Sant Feliuet i em retrobo el camí per on he vingut. Ara, però, seguiré recte, travessaré la carretera i visitaré l’ermita de Sant Pere de Savassona. Romànica llombarda, del segle XI, tot i que sobrealçada al XVI (conserva les façanes intactes). Al costat seu hi ha el Castell de Savassona, un imponent casalot que conserva elements medievals (tot i que no es pot visitar).

Fins aquí el tros fàcil. Ara me la “jugo” una mica més. Trobo el camí que va darrera el castell, d’on surt un camí ample i ben fresat (i el la direcció cap a on haig d’anar). El segueixo i passo per les boniques baumes i font de la Baronessa. La volta, només per això, ja haurà valgut la pena.

Segueixo el camí, que s’acaba tornant en un corriol, fins acabar en una pista (amb una fita). La segueixo a la dreta fins que es torna a transformar en un corriol, sempre cap a on em sembla que haig d’anar. El meu sentit de l’orientació és bastant bo... molt poques vegades m’ha fallat, encara que alguna vegada ha passat. Afortunadament avui no, no vaig tard, però si em despisto una mica se’m podria fer fosc (tot i això, tampoc em fa gaire por), el pitjor que em podria passar és que anés a petar a Folgueroles o algun punt a mig camí entre aquesta població i Tavèrnoles).

Fins i tot més aviat del que em pensava, arribo al mirador de Tavèrnoles (just a sobre seu), amb bones vistes al poble i a la Plana. La bonica posta de sol que s’endevina pels núvols que hi ha al cel l’hauré de gaudir des de casa.

Data: 15/02/2014

Kilòmetres: 6.4 

Desnivell: ± 300 m.

Durada: 2 h 30'  (amb parades).

Senyalitzada. Sempre és aconsellable acompanyar la ressenya de sota amb un mapa i/o TRACK Wikiloc .

De Tavèrnoles a Savassona només cal seguir els pals indicadors i les marques blanques i vermelles del GR 151 (o, conjuntament, les blanques i grogues del PR-C 40). Cal desviar-se per a anar a Sant Feliuet (pal indicador visible). Llavors, si no ens volem complicar la vida, el millor és recular per on s'ha vingut.

Si la volem fer circular, però, no és massa complicat. Cal seguir pel PR i el GR fins a trobar un pal (just abans d'una tanca elèctrica), deixar-les i desviar-nos cap al Pla de Savassona. Quan ens retrobem les marques, i la carretera, cal travessar-la per anar fins al Castell. Passat el Castell, quan la pista es bifurca cal seguir la de la dreta, asfaltada, que gira i retorna cap al castell. Darrere seu cal prendre el camí que baixa per sota les baumes (ben cuidat i visible) i seguir-lo fins a trobar una pista, que hem d'agafar a la dreta. Més endavant en una bifurcació ben evident, cal anar a l'esquerra ja fins a Tavèrnoles.

Nota: Hi ha moltes alternatives per escurçar o allargar la caminada (com, per exemple, començar a Folgueroles o anar fins a Sant Pere de Casserres).

Els Munts - Sant Pere de Casserres

Resseguint els cingles de Vilanova les vistes al Collsacabra i les Guilleries són magnífiques (i una mica més enllà, els Pirineus, el Pedraforca, el Montseny i la Plana de Vic). Al final de la caminada arribarem a l'impressionant monestir romànic de Sant Pere de Casserres.

PROP DE CASA

Deixem un cotxe a cada banda: un a Sant Pere de Casserres i l’altre als Munts. Avui també anem amb la Thaïs, fins on el genoll la deixi. Comencem a caminar, doncs, als Munts. De fet, hi fem la primera parada, al Salt de la Minyona, el cingle des d’on hi ha unes impressionants vistes al Montseny (amb el sol de cara i encalitjat), les Guilleries i el Collsacabra, amb la boira cobrint el pantà de Sau (degut a la inversió tèrmica). Vistes prou conegudes però que no em cansen mai.

Diu la llegenda que la minyona dels Munts era molt devota i no faltava cap diumenge a missa. Un dia que se li havia fet tard, quan encara estava dalt la cinglera, va escoltar que ja tocaven les campanes per començar la missa. Com que no volia arribar tard de cap manera va saltar cingle avall sense pensar en l'alçada que hi havia. Miraculosament no li va passar res i va poder arribar just a temps. Pocs dies després, va necessitar tornar a baixar al poble i va pensar que per estalviar-se temps i camí podia tornar a repetir el salt. Però aquesta segona vegada el miracle no es va produir i la pobra minyona va tenir un accident molt greu que li va costar la vida. Des de llavors aquell indret va començar a dir-se el Salt de la Minyona, i ningú més ha tornat a intentar saltar (text extret de Vilaweb).

Comencem a caminar, per desviar-nos de seguida fins al grau que puja de Vilanova de Sau fins als Munts, a la punta d’una cinglera, per millorar les vistes que ens acompanyaran bona part del camí tot resseguint els cingles (després de recular una mica). Ens saltem el Puig del Far, deixant-lo per una futura excursió (ja veure’m des d’on). Ens desviem, això sí, cap a la Roca del Migdia. Les vistes tornen a millorar i com què s’ha aixecat la boira que hi havia sobre el pantà, ara són ben diferents. Sempre boniques.

Passada la Roca del Migdia comencem a baixar cap al Parador, per pistes i racons gebrats. Per sort la tanca per accedir al monestir estava tancada hi hem hagut de deixar el cotxe al mirador del Parador. El genoll de la Thaïs diu prou i es queda aquí. Ens sap greu per ella, però ens anirà prou bé... agafarà el cotxe i ens trobarem a Sant Pere (amb el que no haurem de recular els quatre kilòmetres que hi ha entre el monestir i el Parador.

El camí entre el parador passa per boscos ombrívols, però que de tant en tant s’obren per deixar veure bones vistes al pantà i al Monestir de Sant Pere, situat a l’extrem de la serra de Casserres, que forma una península envoltada pel Ter (actualment la cua del pantà de Sau). Pel camí fem una breu aturada per contemplar les restes del que havien sigut les muralles del Monestir.

La llegenda diu que els vescomtes d'Osona i Cardona van tenir un fill que al cap de tres dies ja parlava com una persona gran. Aquest nen va dir als seus pares que al cap de trenta dies es moriria i que un cop mort l'havien de carregar a sobre una burra cega. Els va dir que no havien de menar-la, que ella sola, sense que ningú no la guiés i no li digués res, ja començaria a caminar i, allà on s'aturés, havien de construir un monestir què havia de ser en honor a Sant Pere. Ho van fer i la burra va començar pujar i baixar muntanyes i cingleres, va travessar torrents i rierols i va passar per camps i planes, mentre la gent l'anava seguint com una processó. Després d'un llarg viatge, es  va aturar i es va morir a l’extrem de la serra de Casserres, a la punta de la península que es formà quan el riu Ter gira cap a Sau. Allà mateix s’hi va construïr el monestir que guardava el Cos Sant del nen, cuidat i vigilat pels frares que s’hi van establir.

Una visita que tenia pendent des de fa molt temps. Sant Pere de Casserres és un dels monuments més excepcionals de l’arquitectura catalana del segle XI. Actualment, queda sencera l’església de tres naus i tres absis, una de les obres mestres del romànic català, al costat d’un massís campanar. També es conserven la majoria de les primitives dependències monàstiques i del claustre. El 1998 es va inaugurar la seva restauració. Una bona caminada prop de casa, que de tant en tant també toca, i amb bona companyia.

Data: 08/12/2013

Kilòmetres: 14.1 

Desnivell: +300/-500 m.

Circular: no (travessa, cal deixar un cotxe a cada banda). Inici als Munts (al Salt de la Minyona)

 Participants: la Thaïs, en Salvi i jo.

Senyalitzada (marques de GR i algun pal indicador). Tot i que d’orientació fàcil, la ressenya de sota és orientativa i cal acompanyar-la de mapa i/o TRACK Wikiloc .

Cal seguir el camí o la pista més a prop de cingles i/o les marques blanques i vermelles del GR-2. Quan el GR gira a la dreta i s’uneix amb el GR-151, continuem recte, resseguint els cingles (i el GR-151). Passat el Puig del Far, visible a la dreta, podem continuar sempre per la pista principal o bé seguint el GR, fins a la carretera, que cal seguir en direcció al Parador, primer, i després cap a Sant Pere (a la part final també seguint les marques del blanques i grogues del PR-C 40).

Castell d'en Boix (o de Taradell)

Passejada agradable fins al Castell d'en Boix o de Taradell, amb bones vistes. De camí passarem per diferents ambients.

PREPARANT LA CAMINADA DE DISSABTE

Em fa mal l'esquena... però haig de preparar la caminada de dissabte que bé, tenint en compte que hi faré de "guia" (explicant perquè el meu poble és com és, almenys des d'un punt de vista biològic... el geològic, ho deixarem per en David).

M'ho agafo amb molta, molta calma, fent fotos a totes les flors que vaig trobant (afegint, de passada, noves espècies a la llista particular).

L'excursió és una passejada curta, i no perquè sigui al meu poble, prou bonica.

De pujada travesso diferents ambients i vaig perfilant el que explicaré (i que penjaré aviat en una altra pàgina, i de la que ja posaré el link... si no se m'oblida).

Passant per camps de cultiu, una verneda, una roureda i un petit alzinar, cada cop més ben formats, arribo al castell d'en Boix (o de Taradell... tot i que a Taradell el coneixem bàsicament només amb el primer nom).

------------

I no se m'ha oblidat: més info AQUÍ

Data: 08/05/2013

Kilòmetres: 5.7 

Circular: no (però s'hi pot fer tornant per Guaitallops o l'Enclusa (veure més avall). Inici a la plaça de les Eres de Taradell.

No senyalitzada. Cal ressenya i/o mapa i/o  TRACK Wikiloc .

Hi ha alternatives més curtes, però una bona opció és seguir el PR de Taradell (veure més amunt).

Bauma dels Trabucaires

Passejada fàcil, agradable i bonica per les faldes del Montseny, a cavall dels municipis de Taradell i Seva. Sempre amb bones vistes al Montseny i les Guilleries, de camí anirem descobrint racons curiosos.

A les deu, una hora que m'agrada. Per fer una caminadeta curta, per casa meva, que avui tinc dinar familiar i haig de ser a casa al migdia. Per preparar, també, una ressenya (que sortirà aviat a l'Enclusa), amb alguns dels companys d'Esquerra.

Sortim del cap de munt de Goitallops, tot passejant sense pressa. Anem fent parades a diferents punts, la majoria lligats per un tràgic fet històric (que pots trobar molt ben explicat a  www.taradell.com ).

La primera és al monument dels mossos d'esquadra, que no sabia, o no recordava ni que existia (i això que, de petit, hi havia passat un munt de vegades).

La segona al Mas Bosc del Masó, mig enrunat (una llàstima), la casa és bonica i està en un indret molt guapo. Hi trobo una floreta despistada, molt primerenca (aquí, la primavera encara queda una miqueta lluny).

Més endavant, gràcies a les pluges dels últims dies, la sorpresa del dia: un petit però bonic salt d'aigua que, suposo (i gairebé m'atreviria a assegurar), deu estar gairebé sempre sec.

És just abans de les curioses Pedres Morteres, que segurament s'anomenen així per la forma de morter que tenen. 

Ben a prop hi ha la bauma dels Trabucaires, a la que s'accedeix per una escala en no gaire bon estat... i avui plena de formigues (rebaixins, per ser exacte). Antigament s'hi pujava per un arbre que hi havia just al costat, però es va cremar amb l'incendi de fa trenta anys (al 1983).

La tornada, també poc a poc, la fem xerrant i gaudint de les vistes que hem tingut durant tot el camí, al Montseny, a les Guilleries i, ara també, a la Plana i els Pirineus.

Data: 10/03/2013

Kilòmetres: 5.5 

Desnivell:  ± 200 m.

Durada: 2 h 30' (amb parades).

Circular: si. Plaça del Monument al Caçador de Taradell (Goitallops).

Participants: en Jordi, l'Arnau, l'Ene, En Pere, la Carme, l'Imma i jo.

No senyalitzada. Cal ressenya com la que es pot trobar en  aquest track . Si volem fer una versió una mica més curta, ho podrem fer amb aquest TRACK Wikiloc (la que vaig fer jo).

Castell de Farners

Caminada bonica i molt variada. Comença al Parc de Sant Salvador i la riera de Santa Coloma, per endinsar-se en pinedes i suredes fins a l'ermita i el castell de Farnés, amb bones vistes a les Guilleries i la plana Gironina.

Surto de casa dubtant, pel temps. El dia està gris i es preveuen ruixats just a la zona on vaig. Tot i això, decideixo anar-hi igualment, digueu-me "raru" però caminar sota la pluja sempre m'ha agradat (sobretot si després puc fer una dutxa amb aigua calenta).

A l'alçada de Coll de Revell els núvols es comencen a trencar i, recordant vells temps, començo a cantar (més aviat cridar) al cotxe. Sempre ho feia tot anant a fer algun examen a la facultat, suposo, llavors, per treure pressió de sobres... ara, que tampoc no m'havia posat mai gaire nerviós. Els cants d'avui, però, no tenen cap explicació lògica.

Aparco el cotxe i començo a caminar a les deu, relativament d'hora vist altres caminades. La caminada comença al bonic parc de Sant Salvador i passa per la Font Picant, segurament medicinal pel seu contingut en fluorurs, si no recordo malament. El que en crida més l'atenció, però, és el color fortament ataronjat d'allà on cau l'aigua.

El camí continua resseguint la riera i uns vivers, per començar-se a enfilar per una bonica sureda... just quan el sol acaba de sortir del tot (ostres! ja podia haver-se esperat una miqueta més). Arribo a dalt pràcticament amb màniga curta (tot i que després m'hauré de tornar a abrigar per culpa del vent).

Visito l'ermita, amb elements romànics, i el Castell. Restaurat, des de la seva torre hi ha unes vistes que, en un dia clar, s'endevinen més espectaculars del que són avui (cap a les Guilleries, les Gavarres i les planes gironines). Ho aprofito per esmorzar i descansar una mica.

Havent redet forces, baixo primer per la pista principal, tot contemplant els rocams característics d'aquesta zona (a baix he vist més d'una ruta sobre aquest tema... que deixaré per un altre dia). Un em crida l'atenció, gràcies al cartell que n'explica les seves curiositats (si no ho recordo malament): el Rocam del Duro, que rep aquest nom perquè, segons les dites, quan hi claves cops de cap cauen monedes de 10 cèntims... cosa que no provo ( si fossin bitllets de 500, potser encara m'hi trencaria les banyes, però per 10 cèntims...).

Al cap de poc de passar el rocam deixo la pista principal i baixo per la Drecera del Trencacames... que fa honor al seu nom, baixant en picat (tot i que arribo a baix sencer i sense haver patit cap relliscada ni caiguda, com és habitual...).

Mentrestant el cel s'ha tornat a tapar i esquivo el ruixat per poc. Avui dinaré a casa.

Data: 20/02/2011

Kilòmetres: 8.5 (Aprox.). Tot i que es pot allargar o escurçar gràcies a diferents camins i dreceres .

Desnivell: 310 m (aprox).

Durada: 3 h (amb parades)

Circular: si. Inici al Parc de Sant Salvador.

Dificultat: baixa. / 

Ben senyalitzada. Sempre és aconsellable portar, a més a més, una bona ressenya i/o mapa i/o TRACK Wikiloc .

Del Parc fins a l'ermita només cal seguir les marques blanques de la Ruta de les 10 Ermites.

La tornada és pot fer bé pel mateix lloc, bé per la drecera que surt ben bé al costat de l'Ermita, o bé seguint la pista principal i/o agafant alguna de les dreceres que anirem trobant (com la del Trencacames, com vaig fer jo).

Avetoses d'Espinelves

Com que la visibilitat no és massa bona decidim anar a les avetoses d'Espinelves. Una caminada relativament curta, prop de casa. Entre avets que poden arribar més de 40 metres d'alçada (a la part final del recorregut), és una caminada ombrívola, segurament més ideal per fer-la un dia d'estiu.

SENSE MASSA HISTÒRIA

Quedem diumenge al matí per anar a caminar. El lloc el decidirem abans de marxar segons el temps que faci.

Està núvol, tot i que no amenaça pluja. Deixem de banda les excursions en què el principal atractiu són les vistes i ens decidim per la d'Espinelves. També volíem que fos a prop.

Un cop allà comencem a enfilar-nos muntanya a munt, entre castanyers i restes de la nevada de la setmana passada. Sense parar, per una pista força ample.

La part més bonica és, però, dalt de tot. Una petita ruta circular entre avetoses immenses i molt ombrívoles, ideals per tornar-hi a l'estiu.

Amb algun tram gelat, vigilant de no patinat... això si, amb la càmera sempre a punt, per si un cas.

La caminada està bé i va bé, també, per continuar cremant els turrons de Nadal.

Acabem on hem començat. Fem el vermut i tornem cap a casa.

Kilòmetres: 8 (aprox, anar i tornar). 

Desnivell:  ± 300 m.

Durada: 2 h 45'  

Circular: parcialment.

Dificultat: mitjana.

Participants: l'Isa, en Jordi i jo.

No senyalitzada. Nosaltres la vam fer amb la ressenya extreta de "els camins de l'alba, Guilleries-Collsacabra", de l'editorial Alpina). TRACK Wikiloc .

Sant Miquel de les Formigues

Sant Miquel és el cim culminant de les Guilleries. Des de dalt les vistes són impressionants i abasten, pràcticament, totes les Guilleries, el Collsacabra i el Montseny, a més dels Pirineus o la Plana de Vic. Per arribar-hi es travessen boscos de castanyers i una petita fageda.

AMB EL MEU GERMÀ

L'excursió comença a la Font dels Abeuradors... que no està indicada enlloc. A Sant Hilari s'ha de trencar cap a la font del Sastre i llavors seguir la intuïció i allà on els carrers et portin fins a trobar la pista de sorra, en bon estat, que va fins a la Creu d'Horta, fins a trobar-la... no és molt complicat, però, afortunadament, preguntant s'arriba a Roma!

Avui vaig amb en Jordi, el meu germà. Això vol dir a un altre ritme del que estic acostumat... avui, al contrari de les excursions anteriors, faré la caminada amb menys temps del que marquen les ressenyes! Tot un rècord!

És més o menys planera, amb alguna pujadeta. Gairebé sempre entre castanyers, ja sense fulles i, en aquesta època, encara amb moltes castanyes pel terra. Malaguanyades! Tant que m'agraden. Llàstima que estan una mica seques i passades i no les podem collir.

A la part final, gairebé arribant al cim, es passa, també, per una bonica fageda... on m'agafa una mica de "pajara", seguint el ritme d'en Jordi, que em deixa una mica enrere... haurem rebaixat 25 minuts els temps de referència!

Un cop al cim, al Puig de Sant Miquel de les Formigues, el més alt de les Guilleries, amb 1202 metres, ens ho prenem amb més calma i ens hi passem gairebé mitja hora. Primer refent-nos i després gaudint de les impressionants vistes, la visibilitat és força bona. Cap al nord, els cingles de Collsacabra, del Far fins a als de Tavertet, el Puigsacalm, Cabrera, Bellmunt i els Pirineus, del Canigó fins al Pedraforca, passant pel Puigmal. Una mica més cap a l'oest és distingeix la Plana de Vic i, de lluny i mig amagades, les agulles de Montserrat. Més cap al sud, els cims del Montseny i la Serralada del Montnegre. A l'est, el mar i les planes i serralades litorals i prelitorals gironines, tot i que, cap a aquesta banda, força emboirades o encalitjades (el que no ens permet acabar de situar-les del tot, encara que segur que veiem les Gabarres i, possiblement, les Alberes.

Tornem per on hem vingut, contents. El camí és bonic i les vistes des de dalt precioses. Estranyats, també, que no sigui una excursió més coneguda (segurament per la modesta alçada del cim?), cap dels dos es pensava fer una excursió tan maca. Ha valgut la pena. Ah! I baixant també rebaixem els temps de referència: gairebé un quart!

En Jordi fins i tot allarga una mica la caminada baixant a Sant Hilari corrent.

------------------------------

Jo repeteixo ruta, però en una època ben diferent. Avui castanyers, avellaners i faigs presenten el seu aspecte més primaveral, fent una ombra que a l’estiu sempre s’agraeix.

Les vistes des del cim, però, són igual d’espectaculars, encara que al Pirineu, on teníem pensat anar d’entrada, està força tapat.

Data: 7/12/2009 // 18/08/2018

Kilòmetres: 8 (Aprox.).

Desnivell: ± 304 m.

Durada: 1 h 45' (o bon ritme i sense l'aturada al cim).

Circular: no. Inici a la Font dels Abeuradors (si bé ben visible al costat de la pista, aquesta pista pot costar una mica de trobar).

Molt ben senyalitzada amb pals indicadors i marques verdes, només cal seguir-les. Sempre és aconsellable portar, a més a més, una bona ressenya i/o mapa i/o TRACK Wikiloc .

L'Enclusa i el Castell d'en Boix

La nevada del dilluns va deixar paisatges poc habituals a gairebé tot el país. Per aquest motiu la mateixa setmana vaig anar a caminar a dos dels indrets més bonics del meu poble, fent unes caminades que ja de normal valen molt la pena, per gaudir del gel i la neu acumulada, que en alguns llocs sobrepassava els 40 cm.

GAUDINT DE LA NEU

Després de la gran nevada de dilluns (40 cm de neu, a casa), ara tocar gaudir-ne. Fa sol i el dia ideal per anar a caminar... com a mínim des d'un punt de vista meteorològic.

Agafo el cotxe i pujo fins al cap de munt de la Roca. La idea és anar a L'enclusa i després al Castell d'en Boix.

Començo a caminar un cop desencallat un cotxe "atrapat" a la neu i el gel.

El primer tram, molt curt, per camí de carro està força bé, només haig de vigilar a no patinar amb el gel. Els "problemes" comencen quan agafo el sender. Em pensava que algú hauria tingut menys seny que jo i estaria una mica trepitjat. Però no.

Sense raquetes camino obrint pas per 40 cm de neu pols (i a la part més alta 50 o més). Sovint espolsant o apartant alguna branca o arbre doblat al mig del camí. Total que, entre això i que m'aturo a fer alguna foto (també per descansar), tardo gairebé dues hores a arribar al cim... quan normalment, ho hauria fet amb la meitat de temps, o menys. Encara que això, tan me fa, volia gaudir de la neu i ho fet, porto un munt de fotos.

I un cop a dalt, encara en faig més. L'Enclusa, a més de ser el punt més alt de Taradell (el meu poble), també és el més bonic (per mi). No gaire transitat és, també, un oasi de pau des d'on hi ha unes vistes impressionants del Montseny, les Guilleries i la Plana de Vic.

Ara queda baixar. Com que em fa mandra tornar per on he vingut decideixo baixar per la "drecera" (avantatges de ser de la zona). Això vol dir baixar en picat a buscar el camí de Puiglagulla (a la Roca). Sense que hi hagi passat ningú. Si ja és dret i relliscós la resta de l'any, ara amb dos pams de neu encara ho és més. Afortunadament la neu esmorteix les caigudes, abans d'arribar a baix, colgat de neu.

Queda només el tros fàcil, i cap a casa, amb els peus glaçats, havent tardat tres hores per fer quatre Kilòmetres... per culpa de la neu i les parades. Però que bé que m'ho he passat.

-------------------------------------------

Per això mateix i torno l'endemà. Aquest cop acompanyat i a la tarda.

En cotxe i fins al cap de munt de Goitallops.

Avui serà més fàcil. Un bon tros per camí de carro (força trepitjat pels cotxes), i un troset de sender fins al castell, també amb uns 40 cm de neu, tot i que trepitjada.

Sort que portem els pals, que ens estalvien més d'una caiguda.

Tot i això, aconseguim fer els 5 Kilòmetres de caminada en dues hores i mitja llarga.

Com sempre, entretenint-me fent fotos i, avui que vaig acompanyat, fent alguna que altra inevitable guerra de neu.

A més, tenim una bonica sorpresa a les baumes, plenes de grans candeleres de gel.

Sense cap pressa doncs, arribem al Castell (bé, a les restes del castell), que domina, també, Taradell i bona part de la Plana de Vic.

Entre una cosa i una altra es comença a fer tard. La tornada és molt més ràpida... tot i que continuen caient algunes boles de neu. Avui, com ahir, també ens ho hem passat molt bé.

Nota: Aquestes dues caminades es poden fer conjuntament i fàcilment, en condicions normals (sortint del cap de munt d'una de les dues urbanitzacions, la Roca o Goitallops). El camí està ben senyalitzat per les marques blanques i grogues del PR-C de Taradell.

Juntes o per separat encara hi ha una versió més curta i fàcil sortint de la Collada de Taradell (a la Carretera de Viladrau), cap a una banda, l'Enclusa, cap a l'altra al Castell (seguint les marques del PR).

- L'Enclusa

Desnivell: ± 148 m

- El Castell d'en Boix

Desnivell: 65 m

Es poden fer, juntes o per separat, entre altres alternatives, seguint el PR-C de Taradell (veure més amunt).

Puigcastellet

Entre pinedes de pi roig s'arriba a Puigcastellet, una fortificació de barrera ausetana (els ibers de la comarca). Construïda entre els segles III i II a.C, s'hi pot fer un mini-itinerari gràcies a uns panells informatius, que et permeten fer-te una bona idea de com era la fortificació i la seva vida cotidiana.

Doncs això, solet... i potser per això, badant moltíssim. Fent fotos a les floretes, les papallones i les formiguetes... a més de fer experiments amb la càmera. I entre una cosa i una altre allargarem una excursió que a un ritme més o menys normal es podria fer en menys de 2 hores, a 3.

Començo la caminada a les cinc de la tarda, la qüestió és no llevar-se d'hora... encara que després em mori de calor, i sort que està una mica núvol i fa un vent més aviat fred.

I em vaig entretenint mirant les floretes, les formiguetes...

Llàstima que no puc dir el mateix dels sons de la natura, potser pel vent, m'arriba l'animació del camp de futbol de Sant Julià, que es deuen jugar alguna cosa important. Desconec el resultat, però l'equip local, suposo, segur que ha fet 3 gols i, a jutjar pels crits de "manos arriba, esto es un atraco!" cap el final, els hi deuen haver xiulat un penal en contra i/o expulsant un jugador (com a mínim).

L'excursió passa entre rouredes i pinedes de pi roig, amb alguns racons prou bonics, com les Escales de Foquers. Sovint amb vistes a Sant Julià i la Plana, mentre vaig pujant.

Puigcastellet és una fortificació (de barrera) ausetana (els ibers de la comarca), construïda entre els segles III i II a.C. S'hi pot fer un mini-itinerari gràcies a uns panells informatius, que et permeten fer-te una bona idea de com era la fortificació i la seva vida. Està molt bé.

Baixo més ràpid que pujant, que, al ritme que anava se m'haguès fet fosc.

Acabo la caminada a l'ermita de la Damunt (punt de sortida) a un quart de nou, cansadet... però content perquè segur que hauré cremat les calories de més del casament d'ahir.

Anys després torno a repetir, aquesta vegada amb la Clara. Aquesta vegada, però, la faig al matí, no tinc soroll de fons, i no m’encanto tant amb les flors (tot i que en veurem un bon grapat). No fa molt bon dia, però a partir del casol tenim força ullades de sol (es nota que és primavera perquè ens desabriguem i abriguem diverses vegades).

Entre camps i boscos m’agrada tant com la primera vegada (i a la Clara també), la fortalesa ibèrica continua igual, amb bons panells informatius. A més, pel camí tenim la sort de poder contemplar un parell de cabirols de prop i bé (encara que sigui passant corrents davant nostre).

Data: 02/05/2021

Kilòmetres: 5.8 (aprox). 

Desnivell: ± 180 m.

Durada: 3 h.

Circular: si.

Ben senyalitzada, només cal seguir els pals indicadors amb marques blanques i verdes del SL-C 123. D’orientació fàcil, tot i això, com en qualsevol caminada, sempre és recomanable portar mapa i/o  TRACK Wikiloc .

Només cal prestar atenció passat el Masdencoll, en un roquissar cal deixar la pista principal i desviar-se a l’esquerra (hi ha el pal indicador a la dreta, ben situat, però si no estem al cas ens el podem saltar).

Jo la primera vegada la vaig fer amb una ressenya de "els camins de l'alba, la Plana de Vic", lleugerament diferent, que també està bé (l'any 2009). TRACK Wikiloc .

Les Guilleries

Les Guilleries es un parque natural que forma parte de la cordillera prelitoral catalana, cerca del Collsacabra.

Dominada por encinas, alcornoques , castaños y robles, esta zona representa una de las más boscosas de la Selva.

Entre los lugares de más interés se encuentra el embalse de Sau , rodeado de riscos llenos de castaños y robles.

El parque es ideal para excursionistas, que podrán disfrutar de rutas como la de Serrallonga o la del Camino del Norte .

Los lugares más destacados

• Viladrau Ferran Guilló
• Sant Hilari Sacalm Sant Hilari Sacalm
• Vilanova de Sau DagafeSQV
• Osor Gpatgn
• Sant Julià de Vilatorta Pireneta
• Susqueda Bestiasonica

Las 4 mejores casas rurales de Les Guilleries

Cómo llegar, deja tu opinón, qué dicen otros viajeros.

Comparte con tus amigos y familiares

• Copiar enlace

el periódico

Un paseo per las Guilleries

El macizo que se extiende por las comarcas de osona y la selva esconde un paisaje lleno de grandes árboles y cimas que brindan espectaculares panorámicas .

Una mujer observa un paisaje montañoso en el macizo de las Guilleries. / DgG

David Céspedes

El macizo de las Guilleries se extiende por encima de las comarcas de La Selva y Osona, y se une con el Montseny. Es una tierra agradable para el paseo y para hacer rutas. Se trata de un tesoro de la naturaleza, de zona verde en primavera y rojiza y cobre en otoño. El terreno está abonado de grandes abetos, robles, encinas, castaños y hayas, entre muchos otros árboles. Si coronamos algunas de sus cimas, la panorámica que regalaremos a nuestros ojos será sin duda espectacular.

Son muchas las rutas que podemos realizar saliendo de poblaciones como Sant Hilari Sacalm o Arbúcies. Una de las que podemos consultar es la que recoge César Barba en su libro Rutes amb llegenda, una auténtica enciclopedia indispensable para los amantes de las rutas y el senderismo y que incluye muchas propuestas con descripciones muy precisas. Si queremos adentrarnos en las Guilleries podemos escoger un itinerario que se nos presenta como fácil para realizar en familia, y que nos llevará hasta la cima más alta de las Guilleries con 1.202 metros: Sant Miquel de les Formigues. La ruta está descrita en el libro de leyendas y senderos de Barba. 

Según consta en la descripción es un recorrido que se puede completar a pie, que está perfectamente señalizado con palos indicadores y marcas de pintura verde, y que transcurre básicamente por una pista forestal. Saldremos desde la Font dels Abeuradors en Sant Hilari Sacalm, una de las principales poblaciones de la comarca del interior de la Selva . Y volveremos al mismo punto. Son ocho kilómetros que se pueden completar en poco más de dos horas.

El punto culminante es la cima de Sant Miquel de les Formigues, conocida también con el nombre de Sant Miquel de Solterra. Es la cima más alta de esta zona de les Guilleries. En su punto más alto figura una cruz que corona la cima. Según cuenta César Barba en su libro, la montaña antiguamente tenía una fortificación que desapareció como consecuencia de unos terremotos que se registraron en los años 1425 y 1432.

Noticia guardada en tu perfil

Ver noticias guardadas

• Lo más leído
• Olvídate de freír el huevo en la sartén: esta es la fórmula para hacer los mejores huevos fritos
• Colocar un corcho de vino en la nevera: el simple truco para deshacerte de un problema casero
• La Plataforma per la Llengua acusa a una floristería de Barcelona de no atender a un cliente por hablar en catalán
• El ‘Joker’ se inmola en Venecia: Joaquin Phoenix y Lady Gaga protagonizan un musical que no tiene adónde ir
• Los 'baby boomers' se jubilan con más vida que nunca por delante: 'Los 65 años son los nuevos 50
• Alerta de la Policía Nacional: si ves esto nada más llegar al cajero, no saques dinero
• Albiol revoluciona la deficiente limpieza de Badalona para la próxima década: duplica presupuesto y adiós a contenedores subterráneos
• Los catalanes van al súper a por detergente y papel higiénico: la venta de alimentos en grandes superficies se reduce

Mónica Carrillo, obligada a corrigir el lapsus de Matías Prats con una noticia

El Ayuntamiento de Barcelona activa la alerta de calor por noches tórridas

Israel mata a dos comandantes de la Yihad Islámica en la zona humanitaria de Gaza

Tamara Falcó cuenta la petición que le hizo Pablo Motos tras fichar por 'Got Talent'

Así te hemos contado la etapa 20 de la Vuelta a España

Detectado el primer caso de gripe aviar sin contacto con animales en Estados Unidos

'Una fábula sencilla', de Matías Néspolo: teoría del desamparo

El irlandés Dunbar triunfa en la última etapa de montaña de la Vuelta y Roglic mantiene el jersey rojo

• Centre Europeu
• Viatges Culturals
• Provença 281 (junt Pau Claris) - Barcelona - Visites: 16 a 19 h -
• T 93 430 99 79 / 687 560 502
• [email protected]

💡 FES-TE SOCI/A   |  PROMOS

De Folgueroles a Sant Llorenç – Les Guilleries

• Copiar enlace

• Aquesta activitat es troba en curs o ja s'ha realitzat. Consulta les properes activitats disponibles al programa AQUÍ .

Resum del viatge

Excursions 1 Dia

Ruta de marxa nòrdica per les Guilleries

Dissabte 29 de febrer de 2020

Sortida a les 9:00 h en autocar de Muntaner-Diagonal amb les parades habituals.

Un bonic recorregut circular que comença a Folgueroles, poble natal del poeta Jacint Verdaguer, i s’endinsa en la vessant occidental de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, poblat de boscos de pi, roure i alzina. L’itinerari segueix pujant la cinglera, des d’on hi ha unes vistes impressionants de la serralada de les Guilleries i del massís del Montseny, a tocar de la petita església fortificada de Sant Llorenç del Munt, que va arribar a acollir un monestir al s.XII. Finalment, vorejant Sant Julià de Vilatorta, el trajecte acaba a Folgueroles.

Itinerari : Folgueroles (inici) – Església de Sant Llorenç del Munt – Sant Julià de Vilatorta – Folgueroles (final)

Dades tècniques :

• Longitud total: 11,3 km
• Desnivells acumulats: +285 m / -285 m
• Nivell esforç: ◉◉◉◎◎ (moderat)
• Nivell dificultat: ◉◉◎◎◎ (Baix-moderat)

Hidratació i Alimentació:

• No presentar-se en dejú
• Pícnic per dinar (de fàcil digestió)
• Cal portar pica-pica energètic (fruits secs, barretes energètiques, fruita deshidratada, xocolata…)
• Aigua (ampolla re-utilitzable preferentment d’1,5L)

Equip/material:

• Regla de les 3 capes (samarreta tèrmica + polar + roba abric / impermeable).
• Pantalons còmodes (evitar texans)
• Motxilla d’excursió (amb suficient capacitat per poder guardar la roba que no utilitzem).
• Guants, ulleres sol, barret, protecció solar (pell/llavis).
• Bastons de Marxa Nòrdica obligatoris.
• Calçat esportiu o de muntanya (amb canya baixa i amb sola antilliscant. Evitar les botes de canya alta)
• S’ha detectat que algunes persones no venen amb el material ni calçat adequat per a participar en l’activitat de Marxa Nòrdica. A fí de garantir la bona marxa de la sortida els guies de marxa nòrdica  podran no acceptar a persones a l’excursió si constaten que no porta el material adequat.  Tanmateix és obligatori que cadascú dugui els seus propis bastons específics de marxa nòrdica.
• Recomanem llegir les normatives i consells de la Marxa Nòrdica en aquest enllaç:   Normatives i Consells Marxa Nòrdica .

Book a stay

Rural accommodations in the heart of les guilleries.

Disconnection and nature

Book a unique experience

Do you want to take a break in Guilleries? Stroll along the paths where the bandit Serrallonga hid?

We have the ideal accommodation for you!

You can enjoy a rural house with a swimming pool or a refuge in the middle of the mountain set in the 19th century.

Vols fer una escapada a Guilleries? Passejar pels senders on s’amagava el bandoler Serrallonga?

Tenim l’allotjament ideal per a tu!

Pots gaudir d’una casa rural amb piscina o d’un refugi al mig de la muntanya ambientat al segle XIX.

Can Nan is a spectacular rural house with 3 double bedrooms, 2 bathrooms, large dining room with fireplace, equipped kitchen, TV with internet, living room and porch.

Cau d’en Serrallonga

Soon, we will have available this refuge in the middle of Les Guilleries set in the 19th century.

Equipped rooms

dining room with fireplace and porch.

Free parking

exterior in front of the house.

Equipped bathrooms

hairdryer, towels, etc.

Equipped kitchen

with coffee maker, utensils, etc.

TV with internet

Outdoor swimming pool

In a completely reserved area

Our rural accommodations

Enjoy spectacular views and surroundings in our accommodation in Les Guilleries.

Enjoy a rural house in Les Guilleries with spectacular views of Collsacabra and the Susqueda reservoir.

A place where it will soon be available to enjoy a different experience. A refuge set in the 19th century with some modern elements.

Routes and activities

Guided routes through the Guilleries

Las Guilleries is a natural area full of routes to […]

4×4 route through the Guilleries

Special excursions with 4×4 to discover the surroundings with a […]

MTB electric bike rental

In our facilities, we have electric mountain bikes , so that […]

allotjamentsguilleries

Allotjaments rurals 🛏 #cannan #rutesbtt 🚵‍♂️ #piscina 🏊‍♀️ #natura 🌳 🌺 #relax 🛀

© Copyright 2024 | Website made by Webvolution | Digital Kit | Privacy Policy | Legal Note | Cookie Policity

• Activitats i agenda
• Sant Hilari Sacalm
• Les Guilleries
• Gastronomia i allotjaments

Llocs d'interès

Itineraris i rutes.

• Rutes en bicicleta
• Fires, festes i tradicions
• Instal·lacions esportives
• El Municipi
• Personatges
• Els Municipis
• Fira Guilleries
• Allotjaments
• Restaurants i bars
• Graella restaurants i bar
• Productes locals

Endinsa’t a la natura

Escolta la melodia de l'aigua

Deixa't endur pel benestar

Gaudeix dels fruits de la terra

Tasta l'aigua de les fonts

Som Vila Florida

Viu les guilleries en estat pur.

Deixa’t portar per l’encant d’un entorn natural on tens molt per descobrir i per la singularitat d’una població que t’acollirà amb els braços oberts. Vine a Sant Hilari Sacalm! Et mostrarem els nostres paratges, tradicions i tot allò que els boscos protectors de les Guilleries ens regalen perquè en gaudim, amb calma, amb tu.

Els boscos i paratges dels voltants de Sant Hilari tenen un munt d’atractius naturals perfectes perquè els descobreixis caminant, corrent, amb BTT o com vulguis. Tenim rutes per a tots els gustos i interessos. Escull la teva, endinsat-hi i gaudeix de cada pas.

Sant Hilari té de tot: carrers i places amb història, edificis senyorials de l’antic centre d’estiueig, fonts emblemàtiques, construccions catalogades, paisatges amb vistes sorprenents i centres que expliquen l’essència del poble que flueix al ritme de l’aigua.

Mapa de Sant Hilari i rutes senderisme

Dans ce lien, vous trouverez une carte de la commune de sant hilari sacalm et les différents itinéraires que l'on peut emprunter à pied..

Inscriu-te al bulletí

T’informarem de totes les novetats i activitats turístiques de Sant Hilari Sacalm

• Visit Our Blog about Russia to know more about Russian sights, history
• Check out our Russian cities and regions guides
• Follow us on Twitter and Facebook to better understand Russia
• Info about getting Russian visa , the main airports , how to rent an apartment
• Our Expert answers your questions about Russia, some tips about sending flowers

Russian regions

• Adygeya republic
• Astrakhan oblast
• Kalmykia republic
• Krasnodar krai
• Rostov oblast
• Volgograd oblast
• Map of Russia
• All cities and regions
• Blog about Russia
• News from Russia
• How to get a visa
• Flights to Russia
• Russian hotels
• Renting apartments
• Russian currency
• FIFA World Cup 2018
• Submit an article
• Flowers to Russia
• Ask our Expert

Maykop city, Russia

The capital city of Adygeya republic .

Maykop - Overview

Maykop (meaning “the city at the mouth of the apple valley” in the Adyghe language) is a city located in the south of European Russia, the capital of the Republic of Adygea.

The population of Maykop is about 139,000 (2022), the area - 69.6 sq. km.

The phone code - +7 8772, the postal codes - 385000-385745.

Maykop city flag

Maykop city coat of arms.

Maykop city map, Russia

Maykop city latest news and posts from our blog:.

18 December, 2021 / Maykop - the view from above .

21 August, 2017 / Walking through the streets of Maykop .

History of Maykop

Foundation of maykop.

The history of Maykop goes back to antiquity. In the 7th-12th centuries AD, the Great Silk Road passed through the territory of Maykop and Adygea. Adyghe, as a separate ethnic group, were first mentioned in the 12th century. In 1557, after the conclusion of the marriage alliance between Ivan the Terrible and the daughter of the Kabardian prince, the Adyghe tribes officially became part of Russia.

The first mention of the Adyghe toponym “Maykop” and related “Maykop heights”,”Maykop gorge”, etc. in Russian documents dates back to 1810. In January - February 1810, a detachment under the command of General of Infantry S.A. Bulgakov made an expedition to these lands. The second time the toponym Maykop was mentioned in documents 15 years later, in the summer of 1825, during an expedition of troops under the command of General A.A. Velyaminov. In the fall of 1825, by his order, a fort was erected on the bank of the Belaya River.

On May 25, 1857, on the site of the present Maykop, a Russian fortress was laid, surrounded by a high rampart and a moat. Until 1864, the year of the end of the Caucasian War, the fortress was an important strategic point during the conquest of Circassia. After the end of the Caucasian War, it gradually lost its military significance and the active development of industry began: pottery, butter, soap, and brick production.

In 1870, Maykop was given the status of a county town. In 1888, the Assumption Cathedral was built on the territory of the town. For a long time it occupied a central place in the Orthodox life of the local residents. Then, one after another, cultural and educational institutions began to appear.

More Historical Facts…

Maykop in the late 19th - 20th centuries

In 1897, Maykop gained world fame with the discovery of the famous burial mound “Oshad”, which was the burial of a tribal leader belonging to the archaeological culture of the second half of the third millennium BC. The objects found in the mound are among the most ancient cultural monuments of the Bronze Age.

At the end of the 19th century, there were about 5,500 houses in Maykop, including 121 stone buildings, five Orthodox churches, a synagogue, two pharmacies, several schools. Industrial production was represented by 112 enterprises including 50 cooperage and 8 pottery workshops, 13 brick factories, an iron foundry, 6 water mills. Agriculture also developed, primarily animal husbandry and tobacco growing. In 1897, the population of Maykop was about 34,300 people.

In 1909, oil fields were discovered southwest of Maykop. On December 12, 1910, the first train arrived from Belorechensk to Maykop. In 1911, the construction of the water supply was completed.

On July 27, 1922, Circassian (Adyghe) Autonomous Oblast was formed. In 1936, the city of Maykop became its administrative center. In 1938, pumping of Maykop oil began through the Grozny-Tuapse pipeline to the Tuapse port and to the oil refinery. In 1939, the population of Maykop was 55,871 people.

During the Second World War, Maykop was occupied by German troops from August 9, 1942 to January 29, 1943. In 1952, the Maykop hydroelectric power station was put into operation on the Belaya River. Today, it is the most powerful hydroelectric power plant in Adygea. In 1960, the development of the Maykop gas condensate field, located 15 kilometers from the city, began. In the 1960s, the number of city residents exceeded 100 thousand.

In 1989, the population of Maykop was about 148,600 people. In 1990, the Adyghe Regional Council of People’s Deputies made a decision to transform Adyghe Autonomous Oblast into the Republic of Adygea.

Streets of Maykop

At the pedestrian crossing in Maykop

Author: Asker Koshubaev

Maykop is a green city

Author: Konstantin Seryshev

MiG-23 jet fighter in Maykop

Author: Aleksey Pogoryansky

Maykop - Features

Maykop is located on the right bank of the Belaya River (a tributary of the Kuban River) at an altitude of 210-230 meters above sea level about 1,400 south of Moscow and 130 km southeast of Krasnodar. This city is one of the greenest in Russia - there are a lot of parks and green spaces. According to the 2010 census, Russians made up about 71% of the city’s population, the Adyghe people - 18%.

The current coat of arms of Maykop was adopted in 1972. It depicts gold figurines of bulls found during excavations of the Maykop mound in 1897. Today, they are kept in the State Hermitage Museum in Saint Petersburg.

This area is characterized by a temperate continental climate with mild winters, warm summer months and significant rainfall. The summer period lasts 180-198 days. The average temperature in January is minus 0.5 degrees Celsius, in July - plus 22.8 degrees Celsius.

The system of intercity bus transportation connects Maykop with Krasnodar, Sochi, Gelendzhik, Nalchik, Stavropol, Makhachkala, Rostov, Armavir, Belorechensk, Tuapse, Astrakhan, and other cities. Buses and trolleybuses are used for passenger transportation on intracity routes.

The main sectors of the Maykop industry are food, woodworking, pulp and paper, machine building. The tourism industry is actively developing, hiking, horse, and bicycle routes are being created that run through the territory of the Northwest Caucasus. In the village of Pobeda, on the southern outskirts of the city, there is a balneological institution. Mineral water from local springs is used for medical procedures.

Today, Maykop is, first of all, the main cultural center of Adygea. The city has a lot of preserved historical and architectural monuments. In addition, it is easy to get to a number of beautiful natural sights of the Caucasus from the capital of the Adygea Republic.

Main Attractions of Maykop

National Museum of the Republic of Adygea . The museum has unique collections numbering more than 270 thousand exhibits: collections of clothing, musical instruments, porcelain, precious stones, coins, sculpture, graphics, fine arts of the 20th-21st centuries, arts and crafts, art of the countries of the East, natural science, historical-household, ethnographic collections, and much more. This is the only museum in Russia with a sector of the Adyghe diaspora, which is devoted to the life of the Adygs (Circassians) living abroad. Sovetskaya Street, 229.

Maykop Mosque - the main mosque of Maykop and the seat of the Spiritual Administration of Muslims of the Republic of Adygea and Krasnodar Krai. The construction of the mosque was started in April 1999 and completed in October 2000. It is crowned with a huge azure dome. One of the characteristic features of this religious site is that non-Muslim tourists are allowed to visit it. Sovetskaya Street, 200.

Monument of Memory and Unity - a monument dedicated to the victims of the Caucasian War of 1817-1864, the symbol of unity of all residents of the republic. This original 20-meter building has the shape of a traditional Adyghe hearth. Its facade is decorated with high reliefs based on the national epic, images of mythological and cult scenes, portraits of famous cultural figures, famous historical figures. The monument is surrounded by a park and is an important component in the architectural composition that unites the Maykop Mosque, the Philharmonic Society, the National Museum of Adygea. Pobedy Street, 36.

Maykop Park of Culture and Recreation - one of the most beautiful places in the city. This park was laid out in the center of Maykop in 1966. In 2009, a full-scale reconstruction was carried out. Among other things, a light and music fountain was installed. During the summer season, a large open-air pool 3 meters deep is open (one of the largest outdoor pools in Europe). Nearby, you can have a snack in one of the cafes. Pushkina Street, 278.

Museum of Oriental Art . This museum was created to collect exhibits about the culture of the North Caucasus and preserve the traditions of folk art. The exhibits are divided into the following collections: “Fabrics and Woven Products”, “Precious Metals and Precious Stones”, “Ceramics, Wood, and Metal”, “Painting, Graphics, and Sculpture”, “Archeology”. Pervomayskaya Street, 221.

Picture Gallery of the Republic of Adygea . In total, there are about 1,300 exhibits in this small museum. The collection “Graphics of Adygea” is especially interesting. It also hosts temporary exhibitions of local artists. In one of the halls, you can see the permanent exhibition “Folk crafts and trades of the Adygs”. Krasnooktyabrskaya Street, 27.

Maykop Brewery . The buildings of this large brewery are recognized as architectural monuments. Its malt shop (1910) resembling a castle can be rightfully called the most picturesque building in Maykop (Lenina Street, 1). The main building of the brewery is located at Gogolya Street, 2. There are guided tours of the Maikop brewery.

St. Michael’s Athos Hermitage - a monastery of the Maykop diocese of the Russian Orthodox Church. Founded in 1877, it is located in the village of Pobeda, about 7 km southeast of the center of Maykop. The buildings of this monastery are an architectural monument. Today, the monastery is visited by thousands of tourists and pilgrims. Excursions are organized around the monastery.

Maykop city of Russia photos

Pictures of maykop.

The House of Communications in Maykop

Movie theater October in Maykop

Polar bear Maykop

Sights of Maykop

Eternal Flame memorial in Maykop - To the Fallen in the Battles for the Soviet Motherland

Philharmonic of Maykop

Main Mosque of Maykop

Author: Radjeb Tsey

The questions of our visitors

The comments of our visitors.

• Currently 2.93/5

Rating: 2.9 /5 (176 votes cast)

Sponsored Links: